El pols de la llengua als Països Catalans

Aprofitant les vacances estivals, hem passat uns dies a l’Estat eslovac, principalment en una zona que podríem considerar una mena de Catalunya Nord en versió hongaresa, és a dir, a la zona hongaresa de l’actual Estat eslovac.

En aquest apunt, us oferim algunes observacions.

Actualment, a l’Estat eslovac, a part de l’eslovac (parlat per quasi cinc milions de persones), es parla hongarès (més de 500.000 persones), ucraïnès (unes 50.000 persones si s’hi inclou el rutè), txec (una llengua bessona a l’eslovac, parlada per unes 50.000 persones), polonès (al voltant de 25000), alemany (unes 6000 persones) i sense comptar quants del 100.000 gitanos conserven la seva llengua (com a dada comparativa, a la veïna Hongria  la dècada del 70 només el 21% dels gitanos parlaven romaní),

Cal recordar que fora de les fronteres de l’Estat eslovac, aquest es parla a Txèquia (320.000), Hongria (100.000), Sèrbia (100.000), Polònia (40.000), Romania (35.000), Ucraïna (10.000), Croàcia (6500) i Àustria (2500).

Pel que fa a les llengües a la Constitució de la República eslovaca s’estableix:

Part 1

Capítol primer – Disposicions generals

Article 6
(1) La llengua eslovaca és la llengua oficial de la República Eslovaca (consulteu la llei específica de la llengua estatal: http://www.ciemen.org/mercator/butlletins/53-19.htm ).
(2) L’ús de llengües diferents de l’oficial en les comunicacions oficials quedaran establertes per una llei específica.

[…]

Capítol quart – Els drets de les minories nacionals i dels grups ètnics

Article 33
La pertinença a una minoria nacional o a un grup ètnic no podrà ser utilitzada en detriment de cap individu.

Article 34
(1) Als ciutadans de les minories nacionals o dels grups ètnics de la República Eslovaca se’ls garanteix el seu desenvolupament global, particularment els drets a promoure el seu patrimoni cultural juntament amb altres ciutadans de la mateixa minoria nacional o grup ètnic, a rebre i difondre informació en les seves llengües maternes, a formar associacions i a crear i mantenir institucions educatives i culturals. Els detalls d’aquests drets quedaran establerts per una llei específica.
(2) A més del dret a aprendre la llengua oficial, als ciutadans de les minories nacionals o dels grups ètnics també se’ls garanteix, segons unes condicions establertes per una llei específica,
a) el dret a rebre l’educació en una llengua minoritària,
b) el dret a utilitzar una llengua minoritària en comunicacions oficials,
c) el dret a participar en la presa de decisions de les qüestions que afecten les minories nacionals i els grups ètnics.
(3) L’exercici per part dels ciutadans d’una minoria nacional dels drets garantits per aquesta Constitució no podrà amenaçar la sobirania ni la integritat territorial de la República Eslovaca, així com tampoc podrà discriminar altres ciutadans

Pel que fa a l’educació, segons dades oficials del 2004, més del 80% de l’alumnat de la minoria nacional hongaresa fa l’ensenyament en hongarès. Podeu consultar http://www1.fa.knaw.nl/mercator/regionale_dossiers/PDFs/hungarian_in_slovakia.pdf.

I, finalment, també voldria constatar el paper “impressionant” que està prenent l’anglès a l’antiga Europa de l’Est. No únicament a Eslovàquia, sinó també a Hongria, a Croàcia, a Eslovènia… Ens agradi o no l’anglès està esdevenint l’autèntica interlingua d’Europa i aquests llocs s’han posat “les piles” i en poc més de deu anys crec, sincerament, que ens han passat ja la mà per la cara.

Per completar aquest article vull fer-vos arribar el text d’un correu que avui mateix m’ha fet arribar Hilari Ruiz, un català que des de fa tres anys viu a Eslovàquia i que explica:

La lectura dels articles constitucionals que hi insereixes, i sobretot del
paràgraf en què dius que un 80 % del alumnes pertanyent a la minoria
hongaresa té garantit l’ensenyament en la seva llengua, sembla desprendre’s
que la situació -sobretot si la comparem amb la catalana, i més encara amb
la de la Catalunya Nord, com insinues- és d’allò més immillorable, i exemple
per a nosaltres. Malauradament, res més lluny de la realitat. No només els
alumnes de llengua hongaresa no poden ser tots escolaritzats en llengua
hongaresa, sinó que el govern eslovac acaba d’aprovar una llei en què els
obliga a fer més hores d’eslovac (et sona?), i els recorda l’obligació del
coneixement de la llengua eslovaca. Els articles de la constitució que
esmentes són lletra morta, donat que l’oficialitat de la llengua hongaresa
es redueix a la possiblilitat d’adreçar-se en hongarès als ajuntaments de la
seva població… sempre que en aquesta hi hagi un vint per cent de població
“minoritaria” (hongaresa o el que sigui). Però ni parlar-ne de
l’administració regional (la població hongaresa va veure esquarterada la
seva territorialitat en constituir-se el nou estat, precisament per tal que
no fossin majoria en cap regió) i tampoc de l’administració estatal. No
tenen universitats (que se’n vagin a Budapest! acostuma a ser la resposta
del eslovacs quan insinuen que voldrien Universitats hongareses), ni
emissores públiques (a part de les hores en llengua hongaresa i les altres
llengues que anomenes al teu post, que emet una de les filials de Ràdio
Eslovàquia), ni cinema, un diari únicament, etc, etc. En fi, la seva
situació no és precisament un exemple per a nosaltres, i te’n donarien fe
els mateixos locutors i redactors d’aquesta emissora on treballo,
companys meus. El moviment polític de reivindicació nacional està força
desdibuixat. Qualsevulga que se surti dels límits de la famosa constitució
se li aplica l’article 34, paràgraf 3 que tu mateix esmentes. I només hi ha
un partit el SMK, que ha participat en els governs de dretes anterios. Pel
que fa a les reivindicacions nacionals podríem dir que són una mena de
CiU, però no volen ni l’autonomia. En aquests moments al govern de l’estat hi
ha, en segon lloc, un partit de tendencia feixistitzant i patrioterista, el
SNS -Partit Nacional Eslovac-, que s’encarregad d’atacar continuament a la
minoria hongaresa i les seves minses reivindicacions. Entre d’altres tenen,
és clar, el Ministeri d’Educació.

Certament, una informació de primera mà, interessantíssima, que confirma la importància de tenir i no un estat al darrere. Els eslovacs, un estat pràcticament producte de la casualitat (Bratislava ha estat durant segles la capital d’Hongria!), actuen com espanyols, francesos, italians… només cal tenir les eines!!! És així de trist.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!