Per Tutatis!

Jiro Taniguchi, Natsuo Sekikawa
Ponent Mon

I amb aquest volum acaba per fi una de les novel·les gràfiques més impressionants del novè art. Sí, pot semblar un pèl exagerada l’expressió però no ho és tant si pensem en l’alçada de les pretensions i en l’excel·lència del resultat. Francament, em costa trobar referents al còmic occidental d’un retrat tan ampli i ambiciós de tota una època fet des de tants punts de vista (potser l’inconclús Berlin de Jason Lutes s’hi acoste). L’enfocament empra el fil literari (dels fets d’història de la literatura japonesa) per lligar tot tipus de reflexions de caire històric, polític, social i fins i tot sentimental, doncs són realment les conseqüències de tot plegat en la mentalitat del poble japonès allò que sembla importar en última instància. La extensa i rigorosa documentació podria plantejar en un principi dificultats de transmissió però els autors saben estructurar-la de manera que acompanyen el propi sentit de la història i impliquen els personatges, fugint així de l’accessori en que sovint es converteix en mans d’altres autors.

L’estructura és en forma d’histories que van lligades amb la naturalitat que dóna el fet d’estar basades en fets reals, i amb la força que això comporta. I això és potser el salvavides d’una saga que demana per part del lector un punt extra d’atenció i que, com sovint ocorre amb les grans obres, no és una lectura lleugera. En tot cas, deixada en mans del mestre Taniguchi dubte molt que cap història puga ser massa feixuga, i aquest cas val a dir que fins i tot es nota un esforç extra per part seva en quant a narrativa gràfica i estil de dibuix. Tot un luxe.

Únicament lamente no conèixer prèviament alguns fets històrics que s’hi narren per tal de poder-ne fer una lectura més crítica. En tot cas, quant a les referències literàries, us faig saber que “Botxan“, la pròpia novel·la de Nastume Soseki, està editada en català per Proa així que ara hi ha una excusa de menys. Per cert, com de costum, Ponent Món ha fet una feina excel·lent, tant en la edició estricta com en la pròpia viabilitat del projecte, la qual va arribar a perillar. Honestament pense que podem considerar “La época de Botchan” com un clàssic en tota regla, recomanable al nivell dels més grans, l’esforç de lectura del qual et fa veure el còmic des d’una altra perspectiva.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!