Xubuntu 12.04 per ordinadors potents: més ràpid, més alt, més fort

Xubuntu és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Ubuntu. Tot i tenir el vist-i-plau de Canonical (l’empresa que desenvolupa l’Ubuntu), es tracta d’un projecte mantingut per una comunitat independent d’usuaris. El seu objectiu és oferir un sistema lleuger gràcies a l’ús de l’escriptori gràfic Xfce. Bé, si més no aquesta és la teoria però, darrerament les circumstàncies han canviat.

L’aparició dels nous escriptoris gràfics com Unity i Gnome 3 ha deixat clar que la prioritat era anar adaptant-se a les “tablets” i a la mentalitat dels “smartphones”. Això ha fet que molts usuaris “de tota la vida” s’hagen trobat un pèl perduts. El forat s’ha intentat cobrir oportunament amb l’escriptori MATE, hereu del clàssic Gnome 2, així com amb el nou Cinnamon (ambdós adoptats per Linux Mint). Però, és amb tot aquest enrenou que la lleugeresa, eficiència, estabilitat i maduresa general que demostra tenir ara mateix el Xfce s’ha fet palesa.

D’altra banda, l’arribada de l’escriptori lleuger Lxde ha suposat el desplaçament cap a aquest de les distribucions enfocades a ordinadors amb pocs o moderats recursos. Lubuntu, la versió corresponent d’Ubuntu, ha substituït clarament Xubuntu en aquest paper. Mentre que el primer recomana 256Mb de RAM per funcionar òptimament, el segon en demana 512Mb. De fet, per experiència pròpia sé que basar un sistema operatiu lleuger en Ubuntu no és la millor idea però, això és altre tema. En tot cas, les limitacions del primer respecte del segon són tan nombroses com justificades.

Llavors, si Xfce és un escriptori al nivell dels grans, per què no emprar-lo amb ordinadors potents? Doncs bé, no hi ha cap raó per no fer-ho! Xubuntu incorpora una versió de 64 bits per treure’n el màxim rendiment als ordinadors d’última generació, i a partir d’aquí és fàcilment modificable per equiparar-lo amb l’Ubuntu corrent. Tot i que Xubuntu es lliura encara amb aplicacions considerades lleugeres, gràcies al Centre de Programari d’Ubuntu podem substituir-les per les habituals.

Per exemple, podem tenir el paquet ofimàtic LibreOffice en comptes d’Abiword i Gnumeric, el reproductor d’àudio Rhythmbox (amb Ubuntu Music Store) en comptes de Gmusicbrowser, el visor d’imatges Gthumb en comptes de Ristretto, el gestor de xarxes socials Gwibber en comptes de Pidgin, etc. També podem instal·lar altres programes no inclosos com el de retoc fotogràfic Gimp, el reproductor multimèdia Vlc, l’editor de vídeo Openshot, o el núvol personal d’Ubuntu One. Veureu com tots ells s’integren perfectament al vostre l’escriptori.

D’altra banda, Xubuntu incorpora per defecte una barra inferior translúcida que serveix per tenir-hi accessos directes. És una bona idea però, atès que el farem servir en un ordinador potent, podem substituir-la per un dock digne del seu nom. Per eliminar la barra només cal fer clic a sobre amb el botó dret i triar l’opció corresponent. Després, hem de cercar un dock al Centre de Programari i instal·lar-lo. L’anomenat “Docky”, per exemple, ofereix bones funcionalitats, lleugeresa i estètica.

Per últim, una advertència. El fet que Xubuntu demane la meitat de requisits de maquinari per funcionar no vol dir que anirà el doble de ràpid que Ubuntu. La impressió general que m’ha fet a mi és que certament el sistema va més ràpid amb Xfce que amb Unity o Gnome 3. La diferència deu ser més notable com menors els recursos del nostre ordinador, és clar. Per exemple, si teniu 1Gb de RAM, definitivament us recomane Xubuntu. Però, en equips més potents tot plegat és més una qüestió de gustos que cap altra cosa. Per cert, sí, tot el programari es pot fer servir íntegrament en català des del mateix moment de la instal·lació.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *