Diletant i dissonant
El bloc de Pere Torres
M?adscric a l?escola de Daniel Pennac: si un llibre no em satisfà, el deixo córrer. Hi ha tantes obres per llegir que em sembla absurd forçar-me a deglutir un text que no m?atrapi per alguna raó o altra.
De fet, Daniel Pennac ha recopilat els drets imprescriptibles del lector, que val la pena de recordar tal dia com avui:
- El dret de no llegir.
- El dret de saltar-se pàgines.
- El dret de no acabar un llibre.
- El dret de rellegir.
- El dret de llegir el que sigui.
- El dret al bovarisme (malaltia de transmissió textual).
- El dret de llegir on sigui.
- El dret d?arreplegar d?ací i d?allà.
- El dret de llegir en veu alta.
- El dret de fer-nos callar.
He renunciat, per voluntat pròpia, al primer dret, però m?acullo a tots els altres. Inclòs el bovarisme (que és una tendència al fantasieig).
La majoria de llibres que acabo pertanyen a la categoria d?amens. M?han proporcionat estones agradables, m?han il·lustrat amb alguna frase brillant i, senzillament així, ja han acomplert la seva missió.
Alguns els classifico com a recomanables. Són els que em marquen prou per a aconsellar-los a lletraferits i, sobretot, per a conservar-los de cara a una relectura més endavant, dins d?uns anys.
Finalment, hi ha els llibres envejats, aquells que m?hauria agradat d?escriure a mi. No són necessàriament els canònics ?els aplaudits per crítics i acadèmics, els destacats a enciclopèdies i manuals? Són aquells que presenten una història, uns personatges, una estructura del relat, una dinàmica dels diàlegs? que encaixen a la perfecció en la meva manera de concebre la literatura ideal. Per això, m?hauria agradat signar-los.
A títol d?exemple, n?esmento quatre de la literatura en llengua anglesa:
Patricia Highsmith (1968): The cry of the owl
Ursula K. Le Guin (1986-1990): The Earthsea cycle
Matthew Kneale (2000): English passengers
Julian Barnes (2005): Arthur and George
Tots quatre són extraordinàriament amens, notòriament recomanables i frustrantment envejables.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic totalment d’acord amb l’escola de Daniel Pennac, no sabia com es deia però jo aplico de forma molt similars els mateixos principis i em nego a "invertir" temps, el recurs més democràtic però més preciat que tenim, en acabar un llibre si no em satisfà suficientment.
Quan als llibres envejats, amens, i recomanables, desafortunadament per mi no n’he llegit ni un i conec només a un dels autors. Confeso la meva ignorància en aquest sentit i prometo redimir-me’n en breu, llegint-los tots i fent-te’n saber `què en penso.
Bona diada i gràcies pels teus posts, que, si més no a mi, sempre m’il.lustren.
… és molt senzilla: els que m’han ajudat, els que m’han fet plorar, i els altres.
Els dos primers ténen una prestatgeria especial i els utilitzo sovint. Els altres també ténen prestatgeria, però una mica més de pols.