Diletant i dissonant

Hi ha estats que presenten estabilitat i altres que no. La divisió és clara però l’assignació costa més. ¿És estable un país amb un règim autoritari que anul·la qualsevol dissidència i castiga qui se surti de la ratlla marcada? Mohamed al-Baradei, en un article a Newsweek (7-2-2011), assegura que no. I, per mostra, ens assenyala la ràpida caiguda dels dictadors de Tunísia i Egipte quan el poble es mobilitza de debò. Ell parla del món àrab perquè és el seu. Jo, europeu, hi busco semblances amb el col·lapse del bloc soviètic fa poc més de vint anys. L’estabilitat forçada per la repressió és aparent, és pseudoestabilitat. En conseqüència, només la democràcia proporciona una estabilitat genuïna. Fixem-nos, però, que en tots dos casos l’estabilitat la dóna el poble: participant a les institucions en la bona, inhibint-se i resignant-se per por o cansament en la falsa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!