Fa molt que existeix aquesta paraula al nostre diccionari –és la qualitat que té quelcom no clarament definit. Tanmateix, Clark Whelton, coordinador dels discursos d’alguns alcaldes de Nova York –com Ed Koch i Rudy Giuliani–, va convertir-la en un mot definitori de la nostra època. Com explica a City (número d’hivern del 2011), fa vint-i-cinc
Hi ha estats que presenten estabilitat i altres que no. La divisió és clara però l’assignació costa més. ¿És estable un país amb un règim autoritari que anul·la qualsevol dissidència i castiga qui se surti de la ratlla marcada? Mohamed al-Baradei, en un article a Newsweek (7-2-2011), assegura que no. I, per mostra, ens assenyala
Es poden prendre bones decisions polítiques llevant-se cada matí amb uns incommensurables reculls de premsa en què tot sembla greu, urgent i desbocat? Es poden prendre bones decisions econòmiques –siguis polític, empresari o inversor– si et persegueixen tot el dia l’erràtica evolució dels índexs borsaris, les males notícies dels canals econòmics i una pressió implícita