Segons els diaris, la negociació entre CiU i ERC s’ha encallat en la data del referèndum. Em costa de creure que aquest sigui el punt de fricció. Assumeixo que totes dues formacions estan d’acord en els dos punts essencials:
1. El referèndum s’ha de fer.
2. El referèndum s’ha de guanyar.
La data ha de venir condicionada per aquestes dues premisses. A la pràctica, això significa, al meu entendre:
1. El referèndum s’ha de fer en aquesta legislatura.
2. Constituïts el Parlament i el govern, s’han d’iniciar sense demora els passos per a fer-ne possible la convocatòria: negociacions amb el govern de Rajoy per a acollir-se a la normativa espanyola i, en paral·lel, impuls d’una llei i d’uns instruments propis (cens, administració electoral…) per a fer-la igualment possible sota una normativa estrictament catalana.
3. Definir i aplicar, des de bon començament, una estratègia de convenciment intern de la necessitat de tenir un estat propi per tal que hi hagi una clara majoria social a favor del sí.
4. Definir i aplicar, també des de bon començament, una estratègia d’explicació internacional i d’apaivagament dels recels que puguin existir.
Aquest esquema determina una data mínima: la necessària per a disposar de les eines per a convocar un referèndum la validesa del qual sigui reconeguda internacionalment. La data màxima: la finalització de la legislatura. La data idònia entre totes dues: la que permeti aplicar l’estratègia perquè es produeixi un suport inapel·lable a l’estat propi.
Em costa de creure –repeteixo– que CiU i ERC no es puguin posar d’acord en això, que una s’obsessioni a no fixar data i l’altra, a fer-ho. Ho trobaria una pobra excusa. Per aquest motiu, vull pensar que hi ha altres motius de discòrdia. De fet, a banda d’aquest tema central, la nova legislatura és complexa i difícil en molts aspectes i és del tot lògic que CiU i ERC no coincideixin prou en les fórmules pràctiques per a fer-hi front.
Per això, sóc optimista. CiU i ERC es necessiten l’una a l’altra per a aplicar el seu objectiu principal de legislatura –que és, essencialment, coincident. En conseqüència, la resta d’aspectes poden ser difícils de negociar, però són negociables. És una qüestió de temps, paciència i imaginació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!