El buit del temps

És bonic que en l’Any Internacional de la Química, la Taula Periòdica dels elements continue cresquent. Els elements amb nombre atòmic 114 i 116 han estat reconeguts per la IUPAC (la Unió Internacional per a la Química Pura i Aplicada). El primer fou detectat per científics del laboratori Flerov a Dubna, Rússia, el 1999. L’any següent, el mateix grup de científics en col·laboració amb el laboratori Lawrence Livermore de la Universitat de Califòrnia informaren sobre l’existència del segon. Per què triga tant la IUPAC en acceptar-los oficialment? Per a passar a ocupar la casella corresponent de la Taula Periòdica els químics necessiten proves fefaents i independents de l’existència dels nous elements i atesa la seua labilitat i la brevetat de la seua existència, això no és una tasca trivial. Per dir-ho com Theodore Gray al seu impagable llibre Els Elements, no seria agosarat dir que, de fet [aquests elements] no existeixen, malgrat que han estat descoberts; cada àtom d’aquests elements no és present a la Terra, si no és que, mentre llegiu aquest paràgraf, algú manipula un cliclotró per tal d’obtenir-ne.
Així és com l’any passat es va reconéixer l’existència de l’element 112, batejat com a copernici Cn (en honor a Copèrnic). I això va ser un fet crucial per als nouvinguts a la Taula perquè l’element 116 decau a l’element 114 amb una vida mitjana de 26 mil·lisegons i després el 114 es transforma en copernici amb una vida mitjana de 1,1 segons. Mentre esperen ser batejats, els nous elements s’anomenaran, com és habitual fer-ho, amb els noms derivats dels numerals llatins o grecs corresponents: ununquadi (114) i ununhexi (116).

Més detalls a l’article de John Matson a Scientific American.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!