Pere Meroño

entre Galiza i Portugal, gràcies a l?autopista que lliga les principals capitals gallegues i Porto. El viatge és, doncs, ràpid i lleuger.

Com l?altre vegada, l?entrada a la segona ciutat portuguesa esdevé un desgavell. Em precipito en sortir abans d?hora de l?autopista i em toca el rebre i recórrer, gairebé una hora, algunes de les moltes viles i ciutats, sobretot obreres i populars, que encerclen la gran capital de nord. La connurbació urbana circumdant és grossa i caòtica, i els carrers semblen muntanyes russes, amb tot de baixades i pujades i giravolts sovintejats.

Finalment, i després de patir de valent, i des de Vilanova de Gaia, passant pel pont damunt del Douro, ens endinsem pel rusc de carrers. La cosa es complica perquè fa mal temps. Hi plou i, a més, hi plou fort. A estones en format de ruixat.

Arribem a l?hotel Dom Henrique a quarts de deu del vespre. Un gratacel a tocar de l?Ajuntament. Porto de nit: guspireig de llums pertot. Des de la planta 15 de l?edifici en tenim una visió panoràmica. El barri antic, l?eixample, i al fons, sens dubte, i a les fosques, l?oceà d?horitzons esbatanats; el gran blau

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!