Pere Meroño

“A finals d’agost de 1947, la comissió especial sobre Palestina, va emetre la seva proposta, la qual fou aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides” (…)

“Proposava que el Mandat Britànic a Palestina acabés el més aviat possible. El país es dividiria en dos estats independents, un per als àrabs i l’altre per als jueus. Els dos estats estarien units per una economia comuna, una moneda comuna… Jerusalem seria una entitat separada, neutral, sota tutela internacional.

Els dirigents àrabo-palestins, així com tots els estats de la Lliga Àrab van anunciar que no acceptarien cap compromís i que tenien la intenció d’”impedir per la força la realització d’aquestes propostes i de banyar en sang qualsevol entitat sionista que intentés erigir-se, encara que només fos sobre un pam de terra palestina”.

Totes les localitats jueves que van caure en mans dels àrabs en el decurs de la guerra d’Independència van desaparèixer del mapa i els seus habitants jueus van ser assassinats, o van fugir o van ser fets presoners. Als territoris conquerits, els àrabs van dur a terme una “neteja ètnica” molt més radical que la que van practicar els jueus en la mateixa guerra.

Els àrabs van iniciar la guerra menys de 7 hores després que l’Assemblea General de Nacions Unides a Lake Success, acordés la partició del territori i la creació de dos estats. Els hi van ajudar les forces de Lliga Àrab: columnes d’infanteria, blindats, artilleria, caces i bombarders. Des del sud, de l’est i del nord, els exèrcits de cinc països àrabs –Egipte, Transjordània, Irak, Líban i Síria- van envair el país per acabar amb l’estat hebreu un dia o dos després de la seva proclamació.

El govern anglès havia convidat la Legió àrab –l’exèrcit mig britànic del regne de Transjordània-, les forces regulars iraquianes i les bandes armades de voluntaris musulmans arribats d’altres països àrabs, a apoderar-se de punts estratègics pertot el país setmanes abans de la fi formal del Mandat britànic.

L’Estat d’Israel es va crear el divendres 14 de maig de 1948.

L’hivern del 1948 al 1949 es va acabar aquella guerra. Israel i els països veïns van signar acords d’armistici. Malgrat aquells acords, els països àrabs seguien declarant que algun dia hi hauria un “segon assalt” de la guerra amb la finalitat d’acabar amb l’estat d’Israel”.

PD. Això són textuals del llibre “Una història d’amor i de foscor”, de l’Amos Oz, i són fragments d’aquest relat autobiogràfic. L’escriptor hebreu, antic membre de les Forces Armades Israelianes, és fundador del grup pacifista Peace Now.

“Quan per fi es creï l’Estat hebreu lliure, el nostre poble també podrà unir-se a la família dels pobles com un lleó s’acosta als lleons”. Zeev Jabotinsky

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!