Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Punt i seguit, que no final, com hem vist, a l’acció tàctica i punitiva d’Israel contra Hamàs (…)
Balanç: zero. Una acció inútil. Innecessària. Contraproduent. Que incrementa, encara més, la crítica i l’odi contra l’estat hebreu. I n’allunya la pau i la justícia a la zona.
En termes humans? Un desastre. Una immoralitat.
Conclusió: cal aturar. Ja n’hi ha prou de dur accions que no menen a res. Que alimenten un conflicte etern, un empat infinit. Que solidifiquen i cronifiquen els problemes.
Cal avançar, ara, decididament, millor avui que no demà, cap a la creació d’un estat democràtic i independent a Palestina –a Gaza i Cisjordània-. Amb institucions pròpies, forces de defensa, un territori ben delimitat, una economia que rutlli i ben greixada.
I en això, Israel, econòmicament i política hi pot fer molt. Com ara què:
. Cedir territoris a canvi de pau i seguretat.
. Les negociacions abans, durant i després, no poden marginar cap interlocutor de pes: hi han de ser, per força, Fatah, l’Autoritat Nacional Palestina, i Hamàs.
. Desmantellament de totes i cada una de les instal·lacions de colons.
. Retorn, a Síria, dels alts del Golán, a condició que sigui una zona desmilitaritzada.
. Jerusalem: ciutat unificada, de sobirania compartida, i sota l’ègida d’una administració tutelada internacionalment.
. Estat palestí però sense contigüitat territorial. Comunicat, això sí, entre Gaza i Cisjordània, per carretera, autopista i ferrocarril de lliure accés i trànsit, la qual passarà per territori israelià. La seva seguretat i gestió anirien a càrrec d’una administració conjunta israeliano-palestina.
. Creació d’un mercat comú –econòmic i polític- entre Israel i Palestina, obert, també, a altres països com el Líban, Jordània, i Síria.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pere,
Perdona, però mai m’hauria imaginat que fossis tan cínic. Realment, aquests sionistes o els que els justifiqueu, esteu immunitzats davant la realitat i la vida.
No puc evitar que em sàpiga greu, però.
Les guerres només les inciten i promocionen, provocant l’acció terrorista si és menester els que és saben més més ben preparats i que restaràn cada vegada més ben poscionats amb l’enfrontament.