Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Any 1938: poc després de culminada l’annexió d’Àustria per Alemanya, les SS creen, en el primer país, el camp de concentració de Mauthausen. Es tracta de l’únic camp de concentració de nivell III. Que què vol dir això? És l’únic camp estrictament d’extermini. Mauthausen és, a més, el centre organitzador i director d’altres 40 camps. El seu balanç: 100.000 éssers humans assassinats de forma científica (…)
Organitzat pels Amical de Mauthausen –d’antics empresonats al camp-, de França i d’Espanya, i pel Ministeri Federal d’Interior d’Àustria, s’organitza la primera exposició, en 2005, any del 60è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració. Ara, hi visita la capital catalana.
Nombroses explicacions plasmades en senzilles i entenedores síntesis, fotografies, documents, donen fer de com s’organitza científicament la mort a malalts, ferits, jueus, demòcrates, republicans, comunistes…
Inicialment, la intenció era fer servir els presoners per l’explotació econòmica d’unes pedreres. Més endavant, és féu servir per empreses privades i públiques de la construcció, de fabricació d’armaments, de manera que, amb la màxima explotació, s’aconseguissin els millors resultats econòmics i de cara a l’esforç bèl·lic.
D’altra banda, els camps servien la sagrada missió de donar mort mitjançant un treball esgotador, insuportable, de duríssimes jornades laborals, tractant els presoners-treballadors com si fossin no esclaus, pitjor que esclaus.
L’exposició ens alliçona sobre com s’organitzava el camp, el rol dels vigilants, dels presoners, les dones, les mesures de seguretat per tal que s’hi enregistressin fotografies…
També hi apareixen, per Mauthausen, altíssims dirigents nazis com ara Heinrich Himmler, número dos del règim nazi i màxim comandament dels Schutzstaffel (“Escamots de Protecció”) o SS, i molts altres, els quals s’hi passejaven fent-se fotografies, tot cofois, i ben somrients.
El cas és que gràcies a alguns presoners, foren pispades targes d’identitat de membres de les SS, se’n feren fotografies, i en quedà, pels tribunals, per la història, proves fefaents d’aquella matança freda, metòdica, programada, científica.
Mai tanta intel·ligència, tanta cultura, tanta saviesa, fou emprada en tanta maldat, en tanta i tanta mort.
Aneu-hi i comproveu-ho vosaltres mateixos.
. Imatges i memòria de Mauthausen. Fins el 22 de novembre de 2009. Capella de Santa Àgata-Museu d’Història de Barcelona-MUHBA.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
servir (entre cometes… que mai faig servir a ningú) com a portal/canal de noticies culturals. Aquesta no me la perdo per res del món.
M’aniré construint una agenda (jo que sóc tant poc d’agenda! així vaig, clar…) que demà mateix m’aniré a comprar per l’any vinent.
Aquests últims mesos passaré amb els paperets de sempre i el meu fabulós calendari.
Que passeu un molt bon dia peremeroño.
Mira’t això, si vols, eh? “L’absència és la presencia encara més forta”
Una abraçada
Anna