Pere Meroño

Un professor universitari de cinquanta anys, manté relacions sexuals amb una estudiant seva que no hi arriba als vint. És lícit, no ho és. L’escriptor sud-africà planteja un dilema moral de gran abast en una obra inquietant, dramàtica, incòmoda, que et remou les entranyes (…)

Lacònica, descriptiva, sempre addictiva, la literatura de Coetzee torna a fer diana. L’element que engega el seu llibre, i que, per bé que no de forma exclusiva, nodreix la resta de continguts, el llegeixo en estat gairebé d’hipnosi, amb gran incomoditat pel tema, la forma d’afrontar-lo, tot posant-me en la pell del professor i de la jove.

Les relacions sexuals, el judici de l’escola i de l’entorn, les relacions amb la seva filla que s’està en un llogarret localitzat a la quinta forca i amb la que va a viure-hi. Un traumàtic succés que pateix la filla en presència del seu progenitor. Els lligams que hi resten entre el profe i la seva anterior dona i mare de la xicota neorural i solitària…

Una munió de temàtiques, de situacions commovedores i que aborden assumptes humanament en debat sovintejat. Que veus i vius amb freqüència. Que no et deixen ni poden deixar-te indiferent. D’alt voltatge i implicacions múltiples i pertorbadores. De les que esqueixen l’existència i et menen a la vora de l’estimball.

Com sempre, en Coetzee, hi és magistral en la seva forma i manera de narrar-les.

Un llibre excel·lent.

. Desgràcia (“Disgrace”, 1999). J.M. Coetzee. Versió catalana de Dolors Udina. 233 pàgines. Columna Edicions. Barcelona. 2.000.

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!