Hi ha esquerres d’arrel marxista que practiquen una veritable idolatria dels estats actualment constituïts.
Com que el seu objectiu és, precisament, la conquesta del poder de l’estat, no conceben que el marc mental que els serveix de referència pugui quedar desbordat per iniciativa d’un autèntic moviment de masses com feia temps que no es veia a Catalunya.
Aleshores s’apunten a la tesi defensiva de la manipulació perversa de les forces burgeses que enganyen i distreuen l’atenció dels ciutadans incauts. I miren el procés amb displicència, hi posen tota mena de reserves, formulen el sí però …
Qualsevol cosa abans d’obrir els ulls a la realitat i reconèixer amb humilitat i un replantejament dels seus esquemes mentals que la història no té per què seguir els camins traçats en el pensament.
En tenim nombrosos exemples ara mateix.