El bloc d'en Pere

El fil dels dies

13 de juny de 2012
0 comentaris

L’amor a França i a Itàlia, segons Stendhal

És sabut que per a Stendhal Itàlia és el lloc de la felicitat, du bonheur, a la recerca de la qual es consagrà el nostre autor i ho reflectí en les seves obres de tema o ambientació italians.
A part del seu De l’amour, magnífic tractat sobre l’amor, trobem naturalment moltes altres referències a aquest tema; per exemple, dins Promenades dans Rome, llibre dedicat a la ciutat en què es parla de tantes coses, amb observacions enginyoses, divertides, curioses, erudites i de vegades inventades o plagiades. Amb data del 23 de novembre de 1828 hi diu el següent:
“El principi de l’amor francès és lligar-se al que mostra indiferència, seguir qui s’allunya. L’aparença de la fredor, la incertesa sobre l’efecte produït, fa al contrari impossible, en una ànima italiana, aquest acte de follia que inicia l’amor, i que consisteix a revestir de totes les perfeccions la imatge que hom es fa de l’ésser que s’estimarà. (Un autor modern ha donat el nom de cristal.lització a aquest acte de follia.) 
[Stendhal se cita ell mateix com si fos un altre, precisament es refereix a  De l’amor!] 

“Hi ha molt menys amor a França que a Alemanya, a Anglaterra o a Itàlia. Enmig de les cent petites afectacions que cada matí es presenten a nosaltres i a les quals cal satisfer, sota pena de ser rebutjat per la civilització del segle XIX, em sembla que no s’ha de creure en una passió que, a més a més, es traeix pel ridícul. (…)
“La majoria dels nostres amics viatgers no entenen res de la manera d’estimar de les belles romanes. Aquí no hi ha gens ni mica d’inhibició, de constrenyiment, res d’aquestes maneres convingudes que la ciència anomena en altres llocs usage du monde, o fins i tot decència i virtut.
“Una jove romana a qui plau un desconegut el mira amb complaença, i per això només el mira a ell sempre que el troba en societat. (…) Si l’home preferit comparteix el sentiment que inspira, i ve a dir a la bella romana: “Mi volete bene?” ella respondrà amb sinceritat: “Sì, caro.” D’aquesta manera tan senzilla comencen les relacions que duren anys, i quan es trenquen, sempre és l’home que es desespera.”
Queda clar que a Itàlia hi ha molta més gent feliç, gràcies a la franquesa a l’hora d’expressar els propis sentiments … 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.