El cas del PSOE/PSC és molt diferent del de PCE-IU/ ICV-EUiA. La deriva socialista és fàcil d’entendre. No és un partit forjat en la lluita antifranquista (excepte una ínfima minoria), es pot dir que és un partit construït des del poder.
Mai no ha estat un partit de base militant i amb vocació transformadora.¿Se li pot reprotxar que no sigui el que mai ha pretès ser? Certament, els seus documents i els seus dirigents es proclamen d’esquerres, i suposo que molts dels seus militants i votants ho són.
Però el partit no ho és, ni en teoria ni a la pràctica, ni en el govern ni en l’oposició.
Jordi Borja.
Cartes de lluny i de prop, p. 92-93. Ed. L’Avenç