De vegades, en el sobiranisme català es tendeix a pensar que les qüestions que afecten l’estat espanyol no ens interessen. Em sembla un error: en primer lloc, perquè, ens agradi o no, resulta que en formem part, i aquesta ja seria una raó suficient.
Hi ha moltes més raons, com que la tria entre una forma heretada de l’antic Règim i una altra de plenament democràtica no és pas insignificant; o que la dinastia que ens governa va ser qui ens va arrabassar les nostres llibertats nacionals fa tres segles; o que aquesta dinastia va ser reintroduïda pel dictador Franco, el nostre genocida més destacat.
I més raons de fons: la llibertat és indivisible i l’ideal democràtic és universal o no és res: la llibertat dels nostres veïns és també la nostra llibertat.
Un destacat intel.lectual filoconvergent, en un article a l’Ara d’avui, sembla oblidar que va ser la II República espanyola qui va permetre’ns de recuperar una part important de les nostres llibertats polítiques i nacionals -amb tantes tensions com vulguem- després de segles de privació.
Per això el debat monarquia/ república, i particularment a l’estat espanyol, ens concerneix plenament i està de vibrant actualitat. Serà un dels grans debats sobre l’avenç i l’aprofundiment de la democràcia en els anys venidors.
Des del punt de vista històric, cal recordar que si la República va fer possible l’autonomia, també va ser bona per a suprimir-la i, encara més, per a empresonar el President i el Govern. I tan republicans eren els dirigents del Bieni Negre com els altres; sostenir el contari és fer trampa.
I pel que fa al futur, dubto molt que el debat monarquia / república sigui de gaire importància ni tan sols per als mateixos espanyols. Que l’Estat espanyol té dèficits democràtics em sembla palés; que aquests es resoldrien substituint el rei per un president és un apriorisme sense cap base sòlida sobre la qual es pugui sustentar.