Francesc Garriga

Només el temps.

Ni seny ni cor:

el temps.

 

L’allarguen les paraules.

L’escurça el goig

prop del no-gaire.

 

Només el temps,

camí de llums i d’ombres,

al clos madur de vinyes i de blats.

 

Potser ja som prou rics.

(Dins Ombres, ed. Proa, 2000)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *