Primera jornada de la UPEC a la tarda. Gerardo Pisarello, professor de Dret de qui es recomana la seva obra Un largo Termidor. La ofensiva del constitucionalismo antidemocrático, parla de la deslegitimació de l’ordre establert i de la consciència col·lectiva de la necessitat d’un canvi.
El capitalisme finançaritzat, sense complexos, no té por de res i trenca el pacte social: estem davant d’un escenari destituent.
A Espanya no hi ha hagut ruptura democràtica, no hi ha hagut ruptura des de baix. Cal generar un poder constituent popular, un moviment polític i social per la ruptura democràtica que democratitzi el poder i enllaci amb els altres processos constituents europeus com a instrument d’autoorganització popular.
Marc Aparicio, també professor de Dret, explica que ens les constitucions de Veneçuela o Bolívia és molt més fàcil iniciar un procés de reforma constitucional per iniciativa popular que no pas a Espanya. Constata la fragilitat dels drets, tant socials com d’altra mena i veu com el sistema es desconstitueix a si mateix. Apareix una nova forma d’estat que concentra el capital en mans privades i abandona els més necessitats a sistemes de caritat. Proposa mirar cap al sud per veure processos instituents de poder popular.
Teresa Forcades recorda el cas de la vacuna de la grip A i el procés de frau massiu que va comportar, amb les quatre empreses monopolitzadores de la seva fabricació que renunciaven a tota reponsabilitat derivada de l’administració del seu producte, produït deficientment. Només Polònia, amb una metgessa com a ministra de Sanitat, es va negar a administrar una vacuna que contenia una proporció d’adjuvant massa elevada en relació a l’antigen específic de la grip que contenia. A Suècia, es coneixen 50 casos de narcolèpsia de resultes de l’administració de la vacuna.
Enuncia els objectius que, segons ella, hauria de complir el Procés Constituent que ha engegat amb Arcadi Oliveres: una recuperació de la subjectivitat política, dels ciutadans com a subjecte col·lectiu organitzat; el respecte a la diversitat com a eina de transformació; la urgència d’aquest procés: hi ha un 30% de pobresa i un 12% de miserables; i el caràcter continuat d’aquest procés: “farem la revolució i després la tornarem a fer”. Cal mantenir de forma continuada la participació política, amb imaginació radical.