Només el temps.
Ni seny ni cor:
el temps.
L’allarguen les paraules.
L’escurça el goig
prop del no-gaire.
Només el temps,
camí de llums i d’ombres,
al clos madur de vinyes i de blats.
Potser ja som prou rics.
(Dins Ombres, ed. Proa, 2000)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!