No és que mai hagi marxat del tot, però els qui coneixen una mica el pati de les polítiques de joventut saben que a Barcelona, aquest àmbit de la gestió pública ha viscut en estat catatònic des de fa no menys de 10 anys. Per això és una bona notícia que avui, en el primer ple
Tot i que els grans mitjans se n’han sortit prou bé a l’hora de transmetre una única imatge, ridiculitzada i carregada de menyspreu, dels diversos moviments alternatius, indigenistes o revolucionaris, que conviuen i sobreviuen al Mèxic convulsionat per la crisi institucional generada després de les darreres eleccions, l’efervescència social continua sent a l’immens país centreamericà
Un alt dirigent d’ERC (que no és el senyor de la foto) em fa una extensa anàlisi sobre la posició relativa del partit davant de les properes eleccions, en una interpretació brillant de la situació però que no clarifica ni de lluny quina serà l’opció que triaran els republicans l’endemà del dia dels difunts. Ai, perdó,
Els tòpics són només emprenyadors quan no tenim més remei que veure’ns-hi reflectits. Tira de tòpics aquell que no té arguments seriosos, però donen arguments als qui només tiren de tòpics aquells que actuen amb les vísceres i el sotaventre. I no hi ha cosa més estúpida i insana que donar arguments a aquells que en
Que Elvira Lindo no sigui una escriptora d’excessives qualitats i que com a periodista sigui fluixa, fluixeta, no sembla que afecti poc ni molt la multitud de veus indignades amb la seva elecció com a pregonera de les festes de la Mercè. El pecat fonamental és que es declari cosmopolita tot parlant en castellà (els qui
Pocs llocs i pocs moments són tan adequats per copsar la vida social de Pineda de Mar, una vila (perquè no un poble, o una ciutat?) que es debat eternament entre les promeses de prosperitat futura i la mediocritat del present, com un concert estiuenc a l?aire lliure a càrrec de glòries musicals locals en
El nomenament de Josep Serra com a director del Museu Picasso de Barcelona ha desfermat una allau de crítiques en les quals s’han barrejat arguments raonables amb idees francament simplistes i gairebé ofensives vers la professió dels gestors culturals. No em pronunciaré pas sobre el suposat nepotisme del nomenament d’un nebot del socialista Narcís Serra
No ho havia planejat, però justament l’endemà de les meves referències a sengles articles d’Oriol Bohigas i Vicenç Navarro en els quals apareixien els dèficits socials del pais, tots els mitjans es fan ressò d’un informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya que assegura que gairebé el 18 per cent dels catalans es situen per sota
De tant en tant s’agraeix la feliç coincidència de trobar en una mateixa pàgina de diari un parell de textos intel·ligents amb els quals tens l’oportunitat de sentir-t’hi a gust. La pluralitat en l’expressió d’idees és, no cal dir-ho, un bé preuat que cal conservar, però de vegades (tampoc no ens n’hem d’avergonyir) sentim autèntica
D’acord, d’acord. No es pot dir que el meu bloc sigui un exemple d’activitat. Després de vuit mesos d’existència, un únic article no suposa un gran desplegament de creativitat. Però la meva adaptació al mitjà ha anat així. Què voleu? D’ara endavant…. no sé què faré. Deixeu-me, però, que us expliqui un parell de cosetes
La setmana vinent he d’agafar un avió i, tot i que no em fa falta perquè amb el DNI ja en tinc prou, penso que després de tres anys de tenir el passaport caducat, ja toca renovar-lo. I ara se m’acut que, de fet, escriure el primer text d’aquest bloc tot comentant una renovació de la meva