La llarga gestació del Consell de la Cultura i les Arts ha arribat al final amb l’aprovació de la llei que li dona carta de naturalesa, tot i que no ha comptat amb el suport dels grups de l’oposició. Però si fossim capaços de passar per damunt del debat partidista, repetitiu i vergonyant, ens podríem acostar a les qüestions de fons. El naixement del consell és en si mateix una bona noticia perquè per primera vegada a l’estat es produeix un intent contundent de democratitzar la repartidora de diners per a la creació artística. Però el risc fonamental no rau en el possible mal funcionament del consell, sinó en el fet que dipositem massa expectatives en ell. La política cultural del Govern té ara una teòrica bona eina per a la seva execució, però no hem de confondre la part pel tot. El consell serà eficaç si s’insereix en un projecte cultural complet, ambiciós i coherent. Si el projecte avança i es desplega, el consell en podrà arribar a ser una peça important, però si el projecte fluixeja o es queda a mig camí, serà indiferent que el consell funcioni poc o molt. A aquestes alçades de legislatura el conseller Tresserras ja hauria d’estar en condicoins de mostrar un balanç parcial de la feina feta i explicar-nos les seves perspectives immediates. Animem-lo a que ho faci. En funció de l’estat d’aquest projecte valorarem si el consell pot arribar a ser útil i eficaç o si serà una simple anomalia en un sistema cultural indefinit.
(publicat a El Punt el 20/05/08)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!