Pau Alabajos

Ens alcem de bon matí, desdejunem i posem un CD amb la barreja del disc, tal i com la vam deixar ahir de nit, en el reproductor de l’ordinador. Ben mirat, l’estudi és una mena de laboratori, on les condicions són les més favorables per al tractament de so: és per això que l’escolta d’avaluació la fem fóra de l’estudi, en la ràdio del cotxe o a través dels altaveus de l’ordinador de Xuclà. A fi de comptes, la majoria de la gent que compra discos no se’ls posa en superequips d’alta definició, més prompte escolten música en el cotxe, en l’ipod, en l’ordinador mentres treballen… Tornem a repetir el procés del dia anterior i anotem qualsevol aspecte que considerem modificable. Els temes ja sonen millor, tota la feina que vàrem fer ahir es nota bastant. Algunes de les cançons estan quasi acabades, o almenys a mi no se m’acudeix ja com millorar-les. Ara queden algunes qüestions de textures i equalitzacions que pràcticament no es perceben si no tens una oïda clínica com la del Nyanyo. Una vegada apuntades totes les modificacions pendents, fem cap a l’estudi de gravació. Ens espera una nova jornada maratoniana, però tenim moltes ganes de clavar-li mà a la barreja. En realitat, ja quasi hem acabat! Durant el procés de mescla, perds la noció del temps. Les hores passen sense adonar-te’n: mires per la finestra i, de sobte, et percates que s’ha fet fosc i que ja deuen ser més de les set. Els temes que més verds teníem eren Línia 1, Síl·labes de vidre i València, 9 d’Octubre. Hem treballat de valent i al final de la vesprada cremem un CD amb la mescla tal i com la hem deixat. Per com sonen les cançons, no crec que es puguen fer molts més canvis. Si demà la barreja passa la "prova del cotxe", no tardarem massa a enviar-la a masteritzar. Quines ganes!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!