Fa dies que no actualitzo aquest bloc. La campanya no em deixa gaire temps. La CUP, al meu poble -Seva- ens presentem, i això porta molta feina, i ho fem per primera vegada, i això, encara comporta més feina. Avui ho faré de forma fugaç, però no parlaré ni del Barça, ni de Bin Laden,
Albert, t’escric tot just després de veure el teu primer documental. M’has decebut, em sap molt de greu -tot i que no m’estranya gens-, però m’has decebut molt. M’has decebut després d’haver llegit la teva carta a Arnaldo Otegi, l’endemà del divendres que el mateix diari publiqués aquesta altra carta. M’ha decebut després de l’expectativa
Avui us parlaré de la protagonista d’aquesta foto tant enigmàtica: Mercè Subirachs. Acaba de sortir de fàbrica el seu primer disc en solitari, Temps de núvols (Doitter, 2011) i en breu el trobareu a les botigues, a iTunes i a Spotify. Però si voleu saber què si amaga darrera de la portada -un pèl ensucrada-
Els sotasignats rebutgem que l’Ajuntament de Barcelona es querelli contra el diari VilaWeb. Pensem que VilaWeb va fer la feina d’aclariment i d’investigació que correspon als mitjans en un cas en què l’opacitat i l’ocultació de dades per l’alcaldia són demostrables, com en el ‘cas Vilaró’. En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella
Fa 77 dies que varem inaugurar aquest bloc i encara no us he parlat de la CUP de Seva. És curiós, o no, si més no és cavil·lós. És molt fàcil parlar d’altri, i molt difícil fer-ho d’un mateix. Serem crítics, serem cínics, serem cruels, serem mordaços, serem banals, serem supèrflus…? Som i serem nosaltres!
Una característica genuïnament catalana que ens diferencia de la resta de mortals de qualsevol altre part del món, és que, quan fem quelcom bé, enlloc de trobar-ho normal, propi d’un país modern i capdavanter, el primer que fem automàticament és pessigar-nos per saber si estem somniat. Un cop hem fet aquest primer i insalvable pas
La llibertat és per a tu nom de dona. Aquesta sentència, robada d’una cançó de Meritxell Gené, havia de ser el títol d’un CD recopilatori de cançons de temàtica feminista que varem proposar d’editar en motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora el 2009. Al final, aquesta idea es va quedar a l’aire, però
En el actual clima político de España, marcado por recientes elecciones que concluyeron sin una mayoría clara para ningún partido, se está gestando una estrategia política que podría parecer inusitada para muchos: la promoción de las apuestas deportivas. En un esfuerzo consolidado para desbancar al partido gobernante actual, el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), dos
I l’endemà quan va arreglar-se,quina cosa més estranyafins i tot els més escèpticstots cridaven “Viva Españai viva la Constitució”, mira per on! I visca el rei! Ves quin remei!I és que no saps maide qui carai has de refiar-tesi serà per bé o per malperò ben segur que mai més res no serà igual. La
MI-SE-RA-BLES!!! [n’hi ha més] Dimecres que ve farà 30 anys que els tancs tornaren a sortir al carrer i es passejaren desafiants per la ciutat de València. Ahir, com si rememoréssim temps pretèrits, TV3 es va deixar d’emetre al País Valencià. Els anys passen, les estratèguies canvien, però els atacs persisteixen. D’aquell 23F no en
Dimecres passat, a Vic, vàrem poder ser espectador d’una crua escena de realitat inhumana. Una família (home a l’atur, dona embarassada i dos fills) va ser desnonada de casa seva. El crim que van cometre per rebre una sentència d’aquesta magnitud va ser el no poder fer front a la hipoteca. La notícia la podeu
Aquest últims dies està passant quelcom d’insòlit, les portades de tots els mitjans obren cada dia amb noticies provinents del Magrib i del Pròxim Orient, i no per parlar d’atrocitats comeses per sonats que es pensen que actuen en nom de no sé quin déu, ans el contrari, les noticies que ens arriben parlen de
Dimecres passat els mitjans es trasbalsaven amb l’article de cada dimarts al bloc (ell en diu Centre d’Estudis) d’en Jordi Pujol. Ahir, a RAC1, en Jordi no es va cansar de remarcar el temps verbal amb el qual havia escrit l’esmentat article: condicional. És a dir, un futur, llunyà, incèrt i poc provable escenari polític.