fera ferotge

Dimecres passat els mitjans es trasbalsaven amb l’article de cada dimarts al bloc (ell en diu Centre d’Estudis) d’en Jordi Pujol. Ahir, a RAC1, en Jordi no es va cansar de remarcar el temps verbal amb el qual havia escrit l’esmentat article: condicional. És a dir, un futur, llunyà, incèrt i poc provable escenari polític.

L’entranyable Jordi no serà tant bon analista polític sí el que diu (i
fa) no és res de nou. Tots sabem que per garantir la supervivència del
nostre poble, davant l’hostilitat secular dels Estats, només tenim una solució: la
independència. Això és notícia!? Et felicito fill. Has trigat en
adonar-te’n 81 anys. Nosaltres fa temps que ho sabem…

També va dir que la independència de Catalunya no serà fàcil, però què és viable. Molt bé noi, et felicito per segon cop.

Les seves paraules no són res més que un reflex clar i entenedor de la política que va dur a terme llangorosament tots els anys que va estar al poder. I com si ens volgués il·lustrar amb el què representarà pels catalans els futurs anys de govern convergent. Parlant clar, engatussar el personal tots els anys que es puguin i més, mantenint-se al poder amb la política del peix al cove, sent cornuts i donant les gràcies per les molles. Això sí, passejant l’estelada blava i parlant d’independència sempre en condicional.

Jo no sé si ho podré aguantar…