Aquest últims dies està passant quelcom d’insòlit, les portades de tots els mitjans obren cada dia amb noticies provinents del Magrib i del Pròxim Orient, i no per parlar d’atrocitats comeses per sonats que es pensen que actuen en nom de no sé quin déu, ans el contrari, les noticies que ens arriben parlen de
Dimecres passat els mitjans es trasbalsaven amb l’article de cada dimarts al bloc (ell en diu Centre d’Estudis) d’en Jordi Pujol. Ahir, a RAC1, en Jordi no es va cansar de remarcar el temps verbal amb el qual havia escrit l’esmentat article: condicional. És a dir, un futur, llunyà, incèrt i poc provable escenari polític.
Un dels programes de televisió que intento veure cada setmana és el dels dijous a TV3, no me la puc treure del cap. M’agrada la música i m’agrada com ho expliquen. És difícil parlar de música en un mitjà escrit, sóc subscriptor de l’Enderrock i de música poc en parlen. De grups, cantants, àlbums, lletres,
“L’art té d’especial i de bo que en ell no es pot mentir (…) Es pot mentir en l’amor, en la política, en medecina, es pot enganyar a la gent i fins i tot a Déu, hi ha hagut casos (…) però en l’art no es pot enganyar (…) Ja ho veu, sovint em retreuen,
El dia -espero que proper- que s’escrigui sobre el victoriós procés d’emancipació d’aquest país, un fet a destacar de les darreries de l’època sota jurisdicció espanyola i francesa serà, sens dubte, el lipdub per la independència realitzat a Vic el 24 d’octubre del ja passat 2010. [n’hi ha més] Els catalans estem acostumats a les
Molt sovint el llegir un diari o un portal d’internet, escoltar la ràdio o veure el TN es fa farragós. Els que intentem estar mínimament al dia de l’actualitat devem de ser uns mesells al fer-ho dia rere dia i no cansar-nos, i a sobre, fer-ho contents. No conec a ningú que vegi sempre la
Som hereus dels paradigmes d’organització del segle passat, l’impacta de les noves tecnologies i la mundialització ha modificat els sistemes d’organització social que teníem, però només una petita ullada a la base associativa que tenim en serveix per poder dir que aquesta no ha fet els deures a l’hora de repensar-se i d’organitzar-se adaptant-se als
I així, per fi, comença aquest bloc. Iniciem el bloc, iniciem l’any i iniciem la dècada. Comencem així una nova aventura, una nova experiència, i ho fem amb humiliat i respecte (com s’han de fer sempre les coses), però amb ganes i il·lusió (com s’han de fer sempre les coses). Encetem l’any, com no pot