fera ferotge

Dimecres passat, a Vic, vàrem poder ser espectador d’una crua escena de realitat inhumana. Una família (home a l’atur, dona embarassada i dos fills) va ser desnonada de casa seva. El crim que van cometre per rebre una sentència d’aquesta magnitud va ser el no poder fer front a la hipoteca. La notícia la podeu llegir aquí, i el reportatge fotogràfic podeu veure’l aquí. [n’hi ha més]

Però el que realment em preocupa són els comentaris que podeu veure al peu de l’article. És a dir, una família nouvinguda contreu un deute amb una entitat bancària, i aquesta, li embarga sou i pis (i li segueix reclamant el deute, clar) i la majoria de comentaris són en contra de la pobra família desnonada i no en contra del banc (Banc Santader va tancar el 2010 amb uns beneficis de 8.181 milions d’euros, Expansion 03-02-2011).

D’acord que la majoria de mortals cada mes maldem per pagar religiosament el nostre lloguer o la nostra hipoteca, però aquí ningú està regalant res a ningú. Si aquesta família no paga és perquè no pot, no perquè no vulgui.

L’Ernest i l’Anita, a simple vista podríem dir que van estar mal assessorats. A Catalunya, per accedir a un habitatge has d’invertir, pel cap baix, el 50% del teu sou. Malauradament, el lloguer en aquest país no és cap alternativa, i l’única opció que queda és la compra. Dic que van estar mal assessorats precisament per uns professionals de les finances (bancs i caixes) que aquests últims anys han fet l’agost concedint hipoteques a tort i a dret tot i sabent que el risc de no poder ser retornades era molt alt. Als Estats Units d’aquestes hipoteques en deien subprime. La bombolla immobiliària els hi va esclatar a les mans quan aquests deutes varen començar a no ser retornats per famílies que havien de fer front a hipoteques inassolibles. Com sempre, varen pagar justos per pecadors, i qui adquiria un pis per a viure-hi assumia els mateixos riscos que qui es pensava que especular amb pisos era una forma fàcil i ràpida de fer diners.

El racisme és ignorància, i els comentaris sobrers als quals em referia, no són res més que fruits de la ignorància. Però els ignorants també voten, i a Vic saben de sobres que aquest és un recurs massa fàcil per guanyar vots. Així que tenim dos problemes: lluitar contra les injustícies i lluitar contra qui es pensa que la víctima és el botxí.

Que la família en qüestió sigui d’origen Ghanès, és anecdòtic. En la seva situació ens podem trobar-hi tots en qualsevol moment. Dimecres van anar a buscar als Ghanesos, però potser un dia ens vindran a buscar a nosaltres, i potser llavors ja no quedarà ningú que pugui protestar per nosaltres (Martin Niemoeller, erròniament atribuït a Bertolt Brecht).
 

Foto: Adrià Costa (www.osona.com)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!