fera ferotge

Albert, t’escric tot just després de veure el teu primer documental. M’has decebut, em sap molt de greu -tot i que no m’estranya gens-, però m’has decebut molt.

M’has decebut després d’haver llegit la teva carta a Arnaldo Otegi, l’endemà del divendres que el mateix diari publiqués aquesta altra carta.

M’ha decebut després de l’expectativa que s’ha format davant l’estrena del teu, com deia, primer documental. Després de l’entrevista d’aquest matí a El Món a Rac1, on el Basté ja apuntava que els testimonis de l’atemptat no parlaven pas en castellà, sinó que ho feien -ni més ni menys- amb l’idioma que es parla a Vic.

Però com deia, no m’ha extranyat gens, un documental d’aquesta temàtica a la televisió pública catalana, el guió està escrit abans de començar. [n’hi ha més]

He de reconèixer que el (teu primer) reportatge està molt ben fet. El tempo, les imatges, la veu en off, els testimonis, les entrevistes, tot, realment colpidor. Una bàrbarie sense precedents a la ciutat capital de la catalunya catalana molt ben explicada. Molt ben explicada, però exasperadament epidèrmica des del primer minut.

Esperava un anàlisis més profund del ja sentit i repetit fins a l’extenuació del “uns homes molt dolents van matar -sense motius- a uns pobres innocents que passaven per allà”. Lluny de justificar cap tipus de violència ni de compartir l’estraègia d’ETA, crec que l’anàlisis hauria d’haver anat més enllà. Si més no intentar-ho. Si més no intentar anar més enllà de les imatges impactants de gent rescatant a moribunds en braços.

Sincerament, continua fent el què saps fer. Esprem poder continuar passar-nos-ho bé amb l’esperada nova temporada d’El Convidat, i sense voler ofendre, aquest teu primer documental espero que sigui l’últim.

Una fraternal abraçada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!