fera ferotge
ÒSCAR GUÀRDIA
Un dels programes de televisió que intento veure cada setmana és el dels dijous a TV3, no me la puc treure del cap. M’agrada la música i m’agrada com ho expliquen.
És difícil parlar de música en un mitjà escrit, sóc subscriptor de l’Enderrock i de música poc en parlen. De grups, cantants, àlbums, lletres, concerts, sí, però de música poc. En canvi en aquest programa ens parlen d’acords majors i menors, de melodies i harmonies, de ritmes i compassos, de rimes assonant i consonants. I això m’agrada.
És difícil parlar de música en un mitjà escrit, sóc subscriptor de l’Enderrock i de música poc en parlen. De grups, cantants, àlbums, lletres, concerts, sí, però de música poc. En canvi en aquest programa ens parlen d’acords majors i menors, de melodies i harmonies, de ritmes i compassos, de rimes assonant i consonants. I això m’agrada.
Tot això ho fan amb humor (si més no ho intenten), on un gran Roger de Gràcia travessa molt freqüent la ratlla de l’absurd i la de la vergonya alièna. Té un punt d’entreteniment i de caspa catalana alhora. [n’hi ha més]
El programa d’ahir va ser un bon exemple d’anestesiòleg massiu el qual
és TV3. Potser és un trauma mal curat, però la cançó del meu avi em
supera. No entenc, i ahir no es van cançar de repetir, que perquè digui
visca Catalunya i visca el català (no la llengua, sinó el vaixell
militar), aquesta cançó s’ha d’elevar a himne patriòtic català. Continuo
sense entendre-ho, i ahir no em van convèncer.
No entenc com es pot justificar una cançó que parla com uns catalans varen morir defensat una colònia espanyola que van acabar perdent en favor dels EE.UU.
és TV3. Potser és un trauma mal curat, però la cançó del meu avi em
supera. No entenc, i ahir no es van cançar de repetir, que perquè digui
visca Catalunya i visca el català (no la llengua, sinó el vaixell
militar), aquesta cançó s’ha d’elevar a himne patriòtic català. Continuo
sense entendre-ho, i ahir no em van convèncer.
No entenc com es pot justificar una cançó que parla com uns catalans varen morir defensat una colònia espanyola que van acabar perdent en favor dels EE.UU.
Dec ser jo que no hi veig bé. No pot ser que tothom hi vegi malament.
Aquí teniu el programa. Si algú ho enten, que m’ho expliqui, si us plau.
La foto la vaig fer a l’Havana, davant de la seu el Partit Comunista Cubà. El meu
avi no va anar a Cuba, jo sí. El meu avi no va fer mai de militar, jo
tampoc.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la raón del món: considerar ‘El meu avi’ una canço catalanista està totalment fora de lloc.
La lletra és tramposa: ‘Visca Catalunya’ va fer dubtar el censor a l’hora de donar el vist-i-plau, però a l’època de la guera de Cuba hauria significat, per a l’imprudent que s’hagués atrevit a cantar-ho, l’afusellament sense gaire tràmits preliminars.
La segona trampa és més greu: presenta uns catalans afins a l’imperialisme espanyol, quan tothom sap que a aquelles alçades a Catalunya ja hi havia plena consciència que l’imperi es desintgerava irremeiablement, i s’havien alçat veus en favor d’una sortida pactada. Era clar que l’imperi no tenia cap sentit perquè anava contra el sentit de la història: era una anomalia a Amèrica. I a més l’estat espanyol s’havia empescat un mecanisme de reclutament militar especialment concebut per a fer recaure sobre Catalunya un esforç absolutament desproporcionat.
‘El meu avi’ és, fonamentalment, un himne imperialista i sobre tot antiamericà. Encara avui la frase que aixeca més aplaudiments és aquella de ‘tingueren la culpa els americans’, aplaudit a cor que vols per tota la beneiteria local.
I pel que es va dir al programa, sembla que l’únic que es va adonar del caràcter antiamericà fou el censor, tot i que l’amistat amb l’autor i l’entregent d’aquest finalment el feren cedir.