Vas tornar de París,
Per salvar Barcelona,
De l’independentisme malaltís
Que a tants ensarrona.
Et vas apuntar a Ciutadans,
Un partit sense ideologia
Per convèncer els catalans
Que seriés el seu Messies.
Amb només sis regidors
Et vas fotre la gran nata,
Perquè molts electors
Et van prendre per pirata.
Malgrat que els barcelonins
Som provincians de mena
Vàrem estar prou fins
Per no caure en la teva trena.
Els que et van comprar els servei
Van voler que fessis la feina:
Que servissis la reina i el virrei
I el rei i la virreina.
Vas fer alcaldesa l’Ada Colau,
Tan pija i progre, ella, pobreta
Que anant amb jeans foradats a Palau
Creu que ja te revolució feta.
I vas col·locar de gos perdiguer,
Al teu lacai Jaume Collboni
Per decidir el que cal i no cal fer
A Barcelona perquè soni i consoni.
Amb tot això al sac ben lligat,
Has marxat de l’Ajuntament,
Però només ho han notat
Els encarregats del cobrament.
Has estat un messies frustrat,
Megalòman, altiu i xuleta,
Que jugant un provincialisme a sac
No has estat ni alcalde, ni profeta.
Ara diu que tornes a ser francès,
Que vas corrents a salvar França,
Amb un sou no sé quants mils euros al més
Que cobraràs sense recança.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!