Després del Festichan anem a l’hotel a dutxar-nos. Des d’allí fem una hora fins a Compostel·la on ens espera un avió de baix cost cap a Frankfurt-Hahn. Allà agafarem un autobús fins a Frankfurt-Airport, a dues hores de distància. Des de la ciutat alemanya viatgem cap a Zagreb en un altre avió. Allí ens espera una furgoneta que ens portarà cap a Velika, a dues hores de distància. Arribem a les vuit de la vesprada, morts de cansament i extenuats pel llarg viatge. Han estat 13 hores sense dormir des de la Ria de Vigo fins a Eslavònia, a l’est de Croàcia. Prop 3.000 quilòmetres en total. A Velika però, ens espera una gran festa: el Dirty Old Festival. Unes 4.000 persones omplen el recinte situat enmig d’un bosc. La festa croata ens torna a captivar. La seua gent sempre ens fa sentir com a casa. I fins i tot se saben les cançons…! (Continua)
Al Dirty Old Festival s’hi apleguen milers de joves croates però també
serbis, macedonis, eslovens i bosnians. Ahir van tocar grups com els canadencs No
Means No o els exSka-P The Locos, els francesos Straightaway, junt a primeres figures del punk-rock i l’ska de
la zona com els serbis Atheist Rap. Avui tocarem amb els argentins Karamelo Santo, els nordamericans La Plebe i grups croates
com Hladno Pivo, un dels mítics de l’escena punk d’aquestes terres. Al
seu concert tothom canta les seus cançons.
Nosaltres som els últims de la nit i del festival. Hi ha molta gent.
L’escenari és gran i cobert, com podria ser a qualsevol festival
europeu. A primera fila, hi ha vàries persones amb la nostra samarreta.
La gent té ganes. Nosaltres en tenim moltes més. La darrera gira ens ha
deixat empremta a tots. El més impactant es veure cantar als croates en
la nostra llengua. Fins i tot hi ha una xica que canta totes les
cançons, de la primera fins la última.
Després del concert saludem a molta gent que ha vingut des de Kutina,
el primer poble on vam tocar. També molts companys d’Split (a unes 8
hores de camí), de Zagreb, de Pozega, d’Osijek i una xica de sèrbia que
diu haver vingut per veure’n. Molts ens recriminen no haver tocat
‘Esperant’. Sempre ha d’haver alguna queixa…! Estar ací enmig de
Croàcia junt a aquestes persones i amb la alegria que desperten és
impagable.
La nit s’acaba amb una sessió del Chola fent embogir al personal amb el seu drum’n’bass en un xicoteta carpa del festival. Un festa redona.
Al matí següent marxem cap a Zagreb. Allí farem nit en el mateix hotel
de la darrera vegada. L’endemà creuem tota Eslovènia rumb a Venècia on
ixen els vols barats cap a Girona. El Marcos i el Chola encara
agafaran un tren cap a Milà on hi ha un vol barat cap a València. A
Venècia, uns quants del grup decidim quedar-nos un parell de dies de
vacances. Ja no sabem en quina llengua parlem ni on estem. Tenim
‘stress’ lingüístic i cultural. En tres dies hem travessat tota europa!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!