Entrada la matinada de dissabte em sona el mòbil. Un missatge del pare. Simple "Avi pancreatitis. En té per varis dies al cínic". Ràpidament truco a la G. ( una bona amiga que hi treballa ). Amb la tranquil·litat i serenor que la caracteritza m’ho explica tot, simplement té unes pedres que s’hauran de treure, i ara per ara el deixaren en dejú i amb una sonda pel suero. Em deixa una mica més tranquil·la i truco al pare. Entre el pare i els tiets ho tenen tot controlat, i em recomanen que no hi vagi, millor m’esperi demà al matí. Així que al matí em planto a l’hospital.
Es troba a la tercera planta, en un box d’urgències i el primer cop d’ull és dur. De cop m’han vingut tots els records de l’àvia Pepeta. L’àvia va viure amb nosaltres durant 12 anys i els últims van ser molt durs. La vam tenir a casa amb un llit d’hospital a causa d’una embòlia cerebral.És molt dur veure com aquelles persones tant animoses, amb tanta energia per fer moltíssimes coses i que mai havien estat malaltes, de cop es troben al llit.
El cas de l’avi per sort és més simple, però de cop m’han fet aparèixer tot d’imatges i records que pensava que estaven ven guardats al fons del cor.
Ara l’avi deu estar ben adormit en el box, esperant les visites de demà. Segur que estarà animat, farà bromes i es mostrarà tranquil. Estic segura que tot anirà molt bé i que aviat podrem anar a veure’l al c) Milanesat on ens esperarà al costat de l’àvia Teresa amb moltes galetes , l’escreibal i un bon got de llet.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que de ben segur estarà millor. La família ja ho té, això, que fa patir. Has escrit una cosa que em sembla que té una puntualització: " records que pensava que estaven ben guardats al fons del cor…" Per situacions familiars que he hagut de passar, diria que és més aviat que els records desagradables cal que el cor els assimili, després ja els guardarem… ànims i dóna-li records al teu avi de part meva, encara que no ens coneixem (ep!, això que algú a qui no coneixes et doni records té la seva importància, no et pensis!)