Ja tornem a ser per Barcelona, de fet ja fa uns dies que estic per aquí, però els tramits nadalencs i el jet lag no m’han deixat escriure. Ara que ja he tornat faig balanç de tot el viatge. Tot i que la cultura i la societat americana en general no m’agraden ( no m’agraven quan
Ja hi hem arribat!!! Ja soc a la ciutat dels gratacels, i mai mes ben dit perque mires enlaire i no s’acaben mai. Mentre estic dins del llit escoltant Boys don’t cry versionat per Jaime Benson, faig balans de com ens ha anat el primer dia de viatge. ‘Despres d’un viatge interminable on la son
Aquesta nit, és nit de Nadal, i com cada any ho cel·lebro amb la mare i els meus germans. Però aquest any és diferent. El dia de Sant Esteve agafaré un avió que em durà fins a New York. Increïble, encara no m’ho crec i em sembla que fins que no arribi el dia no
Us heu parat mai a pensar què lluny que estan alguns llenguatges del que realment usem el dia a dia? Un cas és el llenguatge jurídic. Ja fa dies que a casa anem estressats darrera d’un petit problema que sembla que avui hagi començat a resoldre’s tot firmant un paper davant del nostre advocat.(n’hi ha més) Per
Tots sabem que des de l’entrada de l’euro al nostre país tots els preus s’han modificat a l’alça, tots no, els sous s’han quedat igual. Aquests dies hem pogut escoltar el Governador del Banc d’Espanya demanant que no s’apugin els sous el 4 % de l’IPC perquè la pujada dels preus és momentània. A sobre, avui, el ministre
Fa poc que he arribat del cinema, temps per escriure l’altre post i escriure aquest, perquè no puc deixar de parlar de la pel·lícula que acabo d’anar a veure, ONCE. Hi he anat gràcies a la Marta i el Pep que sempre em porten al Verdi. No n’esperava res, perquè de fet no n’havia sentit
I jo hi era, manifestant-me per mi i per un amic, tot acompanyada del meu petit cosí Biel de tres mesos!!! Quina emoció ser allà cridant les diferents consignes i veient la quantitat de gent que hi havia. Estic contenta perquè finalment hem sortit al carrer i vam demostrar que estem cansats de baixar-nos als pantalons cada vegada
Durant la setmana passada, tot i les diferents baixes que vam patir a l’escola, vam celebrar Santa Cecília. Des de fa tres anys, que no només celebrem la patrona de la música el dia 22 de novembre si no que durant tota aquella setmana la dediquem a la música. Les activitats que fem varien cada any,
Just estem al començament de la setmana i a l’escola anem de bòlit. Portem dues setmanes que no tenim tot el personal, hi ha dues mestres de baixa i justament avui a una altra l’han cridat de llistes i demà ja no vindrà. Des de l’escola i l’ajuntament s’ha buscat gent per fer les diferents
Tal i com diu el títol d?aquest apunt vull fer una denúncia i a la vegada una crida per la defensa dels animals domèstics, i més concretament dels gossos. Un dels fets que vull explicar va passar aquest cap de setmana a Santa Fe del Montseny. Hi vam anar amb uns amics per fer una
Aquest matí hem cel·lebrat la Castanyada a l’escola. Ja portem més d’una setmana preparant-nos per la festa, i finalment avui ha ha arribat. Ha sortit tot rodó ja que els nens i les nenes ho han viscut molt i s’ho han passat molt i molt bé. Aquest any, vam decidir que els infants no farien panellets, si no
Avui obro una nova categoria d’articles en el meu bloc, " Memòries del meu Avi". Tal i com diu el títol intentaré anar escrivint les "històries" del meu avi Isidre, que cada dimarts a la tarda tinc el gran plaer i la gran oportunitat d’escoltar. Primerament volia fer aquest apartat amb ell, però aquesta tarda
Ahir a la nit vaig poder anar a veure la última pel·lícula del gran director Wody Allen, Cassandra’s Dream. No em va agradar gens. No és una pel·lícula del seu estil, no té el seu toc d’ironia especial, ni aquell punt que et fa somriure. Em fa ràbia ser tant taxativa i no intentar buscar
Acabo d’arribar del Palau Sant Jordi, on la Comissió de la Dignitat havia organitzat un acte per demanar el retorn dels papers de Salamanca immediatament.L’acte ha durat més de dues hores i entre altres ha intervingut en Raimon i Josep Maria Terricabras. N’arribo contenta i amb més ganes de fer coses pel meu País. Ha
Tal i com diu el títol, avui ha estat un dia dedicat a les pigues i les diferents taques a la pell que fa 28 anys que m’acompanyen. La veritat és que de ben petita que sóc pigada, sobretot a l’esquena on en tinc tantes que si les uneixes en surt un dibuix i tot.