Ja hi hem arribat!!!
Ja soc a la ciutat dels gratacels, i mai mes ben dit perque mires enlaire i no s’acaben mai. Mentre estic dins del llit escoltant Boys don’t cry versionat per Jaime Benson, faig balans de com ens ha anat el primer dia de viatge.
‘Despres d’un viatge interminable on la son ha estat la protagonista, hem arribat a aquest pais tant i tant gran. Aixi que arribes tot de banderes et recorden a quin pais estas i si a mes a mes hi sumes la "simpatia" dels agents de la duana, ho tens molt clar has arribat als UE.
Despres d’haveer passat tots els tramits administratius ( cal dir amb un cert nerviosisme per part de totes) hem pujat a un taxi que ens ha deixat a l’hotel. Dutxa rapida, mail ala familia i corrents a posar nos a caminar.
Soc en mig d’una pelicula. Tot em recorda el que m’han ensenyat a la tele, el carrer ple de taxis groc, el clavagaram que treu fum, els sortidors d’aigua pels bombers i fins i tot els sensesostres amb els sues carros carregats de trastos.
New York ‘es la ciutat de la barreja de gent i cultures, pots trobar te amb un jueu al costat d’un indu amb el seu torban i unes passes mes enlla un grup de rapers mirant com passa la gent. Es increible.
Sonen sirenes que em recorden la canso de Sau "Me n torno a casa"..
Realment es un pais ple d’ oportunitats. I jo ara hi soc!!!
Neus, és el primer cop que entro al teu bloc i em fa gràcia coincidir que ets a Nova York. No hi estat mai, prou que m’agradaria, no penso morir-me sense anar-hi algun cop. Així és que et desitjo una feliç estada novayorquina !
Joan