Ja tornem a ser per Barcelona, de fet ja fa uns dies que estic per aquí, però els tramits nadalencs i el jet lag no m’han deixat escriure.
Ara que ja he tornat faig balanç de tot el viatge.
Tot i que la cultura i la societat americana en general no m’agraden ( no m’agraven quan vaig marxar i no m’agraden quan he tornat), cada dia que passa faig un balanç més positiu del viatge. New York és una ciutat que no et deixa indiferent. No puc dir que sigui una ciutat bonica i relaxant per viure-hi, tot el contrari, però donant voltes i buscant raconets trobes llocs encantadors on t’hi passaries hores. Un d’ells el vaig trobar en el barri del Soho. És un barri amb carrers més estrets, amb tendes petites i edificis carregats d’escales d’incendis. Els carrers són tranquils i sembla que puguis fer una pausa del ritme que la ciutat porta. Em va agradar.
L’altre racó que vaig trobar com un oasi en mig de les corredisses constants de la gent, va ser a Harlem. Vaig poder anar en una missa de baptistes ( altrament dites de Gospel). Vam tenir la sort de no poder entrar a l’església on una munió de turistes feien cua. Dic sort, perquè així vam poder anar a una altra, que tot i fer cua érem quatre gats. La sensació d’entrar en una sala immensa plena de gent negra i tu blanca és increïble, és sana i crec que tothom l’hauria de passar per respectar més aquells que venen a casa nostra. Aquesta vivència és la que porto més arrelada a dins des de que he tornat. L’ambient que es respirava allà dins estava ple d’energia positiva, sorties amb les piles carregades i alegre. La gent cridava, cantava i fins i tot mantenia un diàleg amb el rector que portava la missa. Crec que la religió catòlica en podria prendre nota. Si vas a una missa d’aquí és plena de gent gran i els sermons que fan moltes vegades són molt llunyans a la realitat que nosaltres vivim ( tot i que cal dir que l’esglèsia del nostre país sempre ha estat una mica més oberta). En canvi allà és diferent. Hi ha molta gent, tothom hi participa a la seva manera. Tot i que el meu anglès és molt pobre, amb l’ajuda de l’E. vaig poder entendre alguna part, i no estava allunyat de la realitat.
A part d’aquesta experiència en vaig poder viure moltes altres, vaig passar el Cap d’any i l’inici del meu aniversari a dalt d’un vaixell al costat de l’estàtua de la llibertat ( que per cert, em va semblar més petita del que em pensava), vaig anar amb limosina ( New York a part de taxis n’està plegat),vaig poder anar a Broadaw a escoltar i mirar un musical ( Color Purpura on la veu de la protagonista era fantàstica); en definitiva vaig poder gaudir de moltes activitats que es troben a la gran ciutat.
Referent als llocs o edificis importants, cal dir que vaig pujar a l’Empire Estate i que tot i que hi havia mala visibilitat puc dir que hi vaig ser ( en allà no vaig poder deixar de pensar en la película An Affair to Remember protagonitzada per Cary Grant i Deborah Kerr). D’altra banda també vam pujar al Rokefeler Center i les vistes són fantàstiques!!! Potser la sensació més negativa va ser quan vaig ser al mig de Times Squer. La "tonteria "d’aquesta gent arriba a punts increïbles. No pot ser que quan mig món intenta estalviar energia, ells en gastin tanta que quan arribes a Times Squer la temperatura puja i si a més t’hi passes una estona t’agafa un mal de cap com si haguessis vist durant tot el dia la TV i tot per tenir un carrer ple de televisions propagandístiques engegades les 24h del dia.
Però prefereixo no donar voltes a algunes reflexions que he fet durant el viatge i quedar-me amb les sensacions positives. En definitiva, si teniu una setmana aneu-hi i explique-m’ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!