Durant la setmana passada, tot i les diferents baixes que vam patir a l’escola, vam celebrar Santa Cecília.
Des de fa tres anys, que no només celebrem la patrona de la música el dia 22 de novembre si no que durant tota aquella setmana la dediquem a la música. Les activitats que fem varien cada any, ja que depenen de la col·laboració de les famílies. Unes setmanes abans, passem una circular temptejant a les famílies per a veure si hi ha algú que sàpiga tocar algun instrument i que vulgui venir a fer un concert. Depenent de les diferents respostes, planifiquem la setmana.
Aquest any, hem tingut tres voluntaris. El primer dia ens van venir a tocar la bateria. Va ser força divertit veure les diferents reaccions dels infants. N’hi va haver que es va exaltar tant que cada cop demanaven ritmes més marxosos, d’altres que s’anaven en un racó i es tapaven les orelles, d’altres que ploraven pel soroll i d’altres que s’ho miraven amb cara de badocs. Naturalment, els petits botons també hi vam anar, i per sorpresa meva No van plorar!!! Es van quedar embadalits amb el soroll i amb els nens que els envoltaven. Fantàstic, perquè passada aquella prova vaig decidir portar-los cada dia que hi hagués concert.
El segon dia, no vam tenir pares que poguéssin venir a tocar-nos res, però les educadores de l’escola ens van preparar un conte a partir de diapositives. Amb aquesta activitat es va veure clarament que faltava gent. Va sortir tant bé com podíem esperar, ja que el conte estava pensat per explicar-lo entre quatre i al final el van explicar dos. Realment des d’aquí les felicito perquè es van atrevir a fer-ho, n’estic segura que algú altre ho hagués deixat córrer. " Un món sense sons" és el conte que ens van explicar i seria fantàstic que el poguessin tornar a passar perquè és un conte molt bonic i sobretot adequat a aquesta edat.
El dia de Santa Cecília vam tenir dos pares, una al matí i l’altre a la tarda. Al matí vam tenir concert de guitarra. Fantàstic, perquè la mare s’havia preparat tot de cançons que nosaltres treballem a l’escola i els infants van respondre molt i molt bé. A la tarda va venir un pare per tocar la flauta dolça i també va anar molt bé ja que també va tocar les diferents cançons del cançoner de l’escola.
En definitiva els nens i les nenes van poder gaudir d’una bona setmana, tot coneixent diferents instruments, ballant i sobretot cantant.
Per cert, el ninot de la foto és el nostre músic, que aquest any ha patit alguna remodelació facial, però que esperem que ens acompanyi any rera any tot provocant a vegades por i a vegades provoca tendresa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!