Acabo d’arribar del Palau Sant Jordi, on la Comissió de la Dignitat havia organitzat un acte per demanar el retorn dels papers de Salamanca immediatament.L’acte ha durat més de dues hores i entre altres ha intervingut en Raimon i Josep Maria Terricabras.
N’arribo contenta i amb més ganes de fer coses pel meu País. Ha estat un acte per recordar i deixar palès que no oblidarem res del que, en els meu cas, els meus avis van viure i patir. He pogut escoltar en veu del filòsof Josep Maria Terricabras tots els meus pensaments en referència als nostres papers que es troben tancats a l’arxiu de Salamanca.( n’hi ha més)
Josep Maria Terricabras ha dit que l’estat espanyol té un problema i aquest problema és el fet que vol fer legal un fet tant il·legal com és la dictadura, i fins que no arribi veure que una dictadura no pot ser mai legal, no arribarem mai en lloc amb ells.També hi hagut un moment per qüestionar la Llei de la Memòria Històrica pel fet que no es defensen els drets de les persones que van patir judicis il·legals o que van ser assassinades, com el cas de Lluís Companys o Salvador Puig Antich. Però el més important han estat els raonaments de perquè volem que els papers tornin a les persones que en són propietàries, i és que aquests papers van ser robats i utilitzats per espiar, jutjar i matar a molts catalans. Els papers han de tornar als seus amos, perquè només ells són els propietaris, ni l’estat espanyol ni el poble de Salamanca.
Pel que fa a les actuacions de l’acte han estat fantàstiques. Primer ha començat en Pep Sala on ha cantat "L’onze de Setembre" de l’etapa de Sau, que m’ha fet emocionar. Però l’actuació que m’ha posat la pell de gallina ha estat la d’en Raimon que amb les cançons que cantava en l’època de la meva mare, feia encara palès el que estem vivint avui en dia ( això significa que no hem avançat gens, no?). La millor cançó ha estat "Jo vinc d’un silenci", que actualment la podríem posar dins la societat catalana del País Valencià, on, malauradament, crec que té molts problemes per defensar el que és seu i propi, la seva nacionalitat.
Però abans, hi hagut el punt d’humor donat per en Toni Albà que ha imitat personatges del PP i altres, ha cantat amb lletres diferents,
i en clau d’humor, l’himne de l’estat veí. La seva intervenció l’ha acabat amb la imitació del rei cantant l’himne de la República, naturalment variant-ne la lletra.
En definitiva, espero que aquests actes i les nostres manifestacions serveixin per canviar alguna cosa en aquest país perquè si no és així no sé podrem anar a patar.
Visca Catalunya Lliure!!!!!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però no n’hi ha enlloc. Excepte a Vilaweb. Sembla que la TV i la ràdio (nacionals de Catalunya) s’han tornat a lluir avui. Ens oculten amb avarícia i amb desesperació. No ens poden veure ni en pintura, i per què. Què els hem fet. Res, tret de mantenir-los i d’aguantar impàvids la seva insolència i els seus insults, de cada dia més barroers i denigrants.
Ens ho posen fàcil. No hi ha un altre camí que fer-se’n enfora.
Si estones t’avorreixes, vine a L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS. Si no tenim un tema de conversa apassionant, almenys sempre ens podrem explicar l’última que ens hagi fet un espanyol.