En Serge Latouche proposa la ruptura amb la societat del creixement contínu, el consumisme i l’opulència.
Ens ho hem de inventar tot de nou?
o
millor escoltem/llegim
a qui ja ho ha viscut?
La mirada de l’Anna
Les R de Latouche:
– Revaluar els valors en què creiem i al voltant dels quals organitzem la nostra vida
– Reconceptualitzar la nostra mirada sobre el món (per exemple, repensar conceptes com la riquesa o la pobresa)
– Reestructurar el sistema de producció i les relacions socials en funció del canvi de valors
– Redistribuir les riqueses i l’accés al patrimoni cultural
– Relocalitzar: tota la producció que es pugui fer a escala local per a les necessitats locals, hauria de ser relalitzada localment.
– Reduir l’impacte sobre la biosfera dels modes de producció i de consum
– Reutilitzar els aparells i els béns d’us, en lloc de tirar-los
– Reciclar el rebuig de la nostra activitat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…com fer anar el sentit comú: fer cas de l’experiència del que ja hi han passat, ser humils davant de la natura, donar importància a allò que realment és important, no ser cobdiciosos, …
Ara toca concretar:
A mi, quan es parla d’aquestes coses em fa gràcia perquè ningú és capaç de dir exactament quin és el full de ruta que proposen. Sembla com si busquessin objectius inabastables que els permetessin seguir recaptant fons públics i donatius, ja que així ningú els passarà comptes pels resultats obtinguts.
El que s’ha de fer és parlar clar i dir les coses pel seu nom, i no a la montillesca o sauresca, que busquen això mateix però dissimulant per no ferir ningú.
allò que és senzill, tant senzill com el mar o la lluna, tant senzill però difícil com l’amistat, la família, les coses humils, la generositat, el saber agrair i el saber donar… les enveges enterrar-les com tantes i tantes coses que estàn de sobres en aquest món.
Les “petites-grans” coses, han estat arreconades… No hi ha res, que em dolgui més.