No demano gran cosa – Miquel Martí i Pol No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer
em submergeixo en un nouunivers el camíés l’aventurael canviserà constantl’objectiu és la vida
camí iniciàtic a un món on tot esdevé noucolorshoresolors paraules
El regal més especiali inesperatals meus peus Serra de Catllaràs, BerguedàHostal Rural Falgarshttp://www.falgars.com/
Gràcies professor Estruch!!!!Per una lliçó de mestre molt emocionantque ens va fer reviure els anys de formació a la facultat de color salmó de la UAB. Gràcies per fer-nos tornar a sentirla intensitat d’una gran lliçó de Sociologia Gràcies per tornar-me a fer sentirquè em va enamorar de la Sociologia Mil gràcies professor Estruch!!!
“Un cop s’ha tastat la bellesa artística, la vida canvia. Un cop s’ha sentit cantar el cor Monteverdi, la vida et canvia.Un cop has vist un Vermeer de prop, la vida et canvia;un cop has llegit Proust, ja no ets el mateix.El que no sé és per què”.
Tot el temps és el mateix temps,totes les vides fan la vida.Fem el temps, i que el temps no ens faça,car el temps ens fa i ens desfà,i hem de ser a través del temps.Nosaltres podem fer el temps (…) Vicent Andrés Estellés
allò que té espinesho he de vestirde nous colorsper reconvertir-hoi reconvertir-nosimaginar-nosinventant-nosmil vegades reorganitzantles múltiples pecesdel puzleque ens fa qui somi com som