M’ afegeixo a l’ homenatge que Pere Meroñó fa avui al seu bloc a Xabier Lete:
Quan jo no tenia ni 17 anys vaig fer un viatge familiar al País Basc,eren els anys 60, a Donosti vaig entrar amb una botiga de discs,vaig demanar musica basca d’ aleshores,m’en vàren ensenyar un grapat, vaig tornar a casa nostra amb un disc de Xabier Lete que vaig escoltar centenars de còps,fins i tot m’ en vaig aprendre,de tant senti’ls-he ,uns versets de memòria.
El Bloc d’ en Pere Meroñó:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
sí, senyora, Miquel. Quan el cantant era dalt de tot, personalment i vocalment, amb la veu neta, clara, gairebé de “cantaire”.
Un viu contrast -els anys, les malalties que el doblegaren, les desil.lusions?- amb el mateix tema que presento: estat físic molt deteriorat, la veu molt minvada.
Patriota, euskaldun, Lete va acabar militant al PNB-EAJ.
Cordialment,
Pere