El Micaco Verd-i-Negre
Catalunya és més que un club
Pel dret d’en Rudy a decidir lliurement
Considero en Rudy Fernàndez el millor jugador de la història del bàsquet de la Penya. A banda de la seva gran qualitat tècnica i capacitats atlètiques, té una mentalitat guanyadora que li fa rendir al màxim en aquelles situacions en que altres s’arruguen. La meva opinió no és cap novetat i compartida per molts altres que en saben de bàsquet molt més que un servidor. Ara bé, aquesta temporada estic començant a admirar a en Rudy també per la seva actitud personal. Ja em va convèncer quan l’estiu passat va optar per renovar amb el Joventut, demostrant que els diners no l’encegaven i que apostava per créixer i ser millor. Dubto que a dia d’avui ningú s’atreveixi a afirmar que va equivocar-se.
A la Copa ACB i a aquesta ULEB he descobert que el jove jugador també sap escapar amb habilitat de situacions incòmodes. El vaig veure respondre amb elegància a un periodista rabiós que li posava en dubte el seu MVP de la Copa, el MVP d’aquesta ULEB el va cedir al seu company Mosió i aquests dies l’estic veient esquivar pilotes respecte les insistents, molt insistents, preguntes sobre el seu futur. Molt millor que molts polítics, que s’hi dediquen professionalment.
Haig de reconèixer que personalment dubto que pugués ser tan diplomàtic com ell. Segurament al periodista número quatre o cinc que em preguntés si me’n vaig a la NBA li etzibaria que això ja ho havia respost al periodista u, dos i tres, guanyant-me l’antipatia dels mitjans. I en Rudy no ho ha fet, actitud queli admiro.
Cert és que l’estrella verd-i-negre tampoc és un excel·lent comunicador, però no hem d’oblidar que tampoc és aquesta la seva professió. Ell sap jugar a bàsquet i que ho faci molt bé, no vol dir que també hagi de ser un excel·lent comunicador i relacions públiques. No se li ha d’exigir i a mi em sembla que prou fa amb la pressió mediàtica i social a la que està sotmès.
Així doncs, des d’aquestes línies trenco una llança a favor que en Rudy pugui jugar tranquil el que resta de la temporada. Que els mitjans de comunicació barcelonistes que el situen a la NBA des de fa tres temporades es dediquin a emprenyar al seu estimat Barça i deixin de tocar la moral a la resta de clubs amb les seves estrategies heredades de la premsa del cor. Que tinguin la dignitat de, ja que s’han equivocat tantes vegades col·locant en Rudy amb la samarreta blaugrana o de qualsevol equip de la NBA, o de posar l’Aíto al capdavant d’altres equips, ara facin autocrítica i donin suport al Joventut. Si de veritat volen que en Rudy segueixi a Badalona, que parlin en positiu del la Penya, que n’informin en una posició destacada i que comprin els drets de retransmissió del clubs amb contractes mil·lionaris.
I en concret, és una presa de pèl la campanya que des de la Televisió de Catalunya s’està fent. Volen que el bé esportiu del país ? Perfecte, doncs que ofereixin contractes milionaris al Joventut tal com fan al Barça i veuran com el club manté a en Rudy, en Ricky, l’Aíto i fins i tot fitxem en Marc Gasol i ens posem el subtítol de selecció catalana. Però si no pensen donar el suport que el prestigi esportiu aconseguit es mereix, com a mínim que deixin de jugar a desestabilitzar el club. I poden començar per en Rudy.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic completament d’acord amb les paraules del Micaco Verd-i-negre, en Rudy s’està comportant de manera excepcional, primer de tot no he vist mai cap jugador que entregui el seu títol de MVP a un company, per tant demostra que és una persona i un jugador molt humil i com diu Aíto defensa el nom que té al davant de la samarreta no només el de darrera (que també haig de dir que no li fa falta defensarlo xq només veint-lo jugar ja parla per ellsol). El tema dels periodistes és vergonyós, tant per la pressió mediàtica i els “bulos” que diuen sobre en Rudy sino també per com estan tactant al nostre club. Crec que com a 1er equip català ens haurien de fer un contracte molt superior al del fc barcelona. Perquè com vaig llegir ahir ” La gent al encendre la TV ja no espera que facin el partit del seu equip sino el del Joventut” i aixo es parla diariament, es una veritat que dia a dia es va consolidant i crec que per molt culés que siguin alguns, estem parlant d’una televisió pública catalana, no de si som penyeros o culés.
Res més, FORÇA PENYAAAAAA!