Que corri el xampany
Deixa un comentari
I bé, resulta que la majoria de la gent que conec pren cava. Em sembla estrany. No sé per quins set sous –o per quins setze ous, que diu aquell– les paraules han de tenir copyright i, doncs, poden ser bandejades de la parla corrent només perquè una associació de comerciants ha guanyat un plet als tribunals.
Els joves em diuen que és una guerra perduda, que ells ja han integrat el que per a mi no pot deixar de ser una denominació nova per a un producte antic. N’és una prova que alguna vegada, quan he dit que en alguna reunió o dinar hi vam beure xampany, algú m’ha mirat amb cara de sorpresa o m’ha arribat a preguntar si ho era. Si era champagne®, volien dir. I no, no ho era mai. Sempre era cava®: i sembla que he d’interpretar que la generalització d’aquesta denominació és més aviat una batalla guanyada pel sector vitivinícola català, encara que veig que també es fa cava a llocs tan extraordinaris com Extremadura.
Quan els productors francesos van aconseguir que es prohibís que les ampolles de vi espumós elaborat fora de la regió de la Xampanya es poguessin identificar com a xampany, alguns vam pensar que passaria el mateix que amb el conyac: també una regió francesa té aquest nom registrat, però tot i que de fet el que bevem o fem servir per cuinar acostuma a ser brandi, el més habitual continua sent dir-ne conyac. Brandi s’ha mantingut com a paraula de gomosos, de petimetres, de parvenus i d’intel·lectuals de pa sucat amb oli. Que és el que pensava que passaria amb cava, però em vaig ben equivocar.