Bloc Tibidabo
Joaquim Torrent
Davant els resultats de les darreres eleccions molts catalans no podem ocultar el nostre disgust pel vot d’aquells que ingènuament havíem considerat, com a mínim, amics nostres i que -equivocadament- crèiem que s’estimaven aquest país. Malauradament hem vist com molts conciutadans han preferit abans la nostra submissió com a poble que la nostra llibertat. I això després de tantes dècades en què se’ns havia dit que estaven integrats i que eren uns catalans més. Aquesta votació ha estat, però, la demostració fins a l’evidencia que en aquest país, a banda de la comunitat nacional propia, hi ha una extensa massa de persones absolutament desarrelades i que no se senten nacionalment catalanes -especialment a la franja litoral-, i , el que és pitjor, que advoquen, per la continuitat de la submissió del nostre país al poder central de Madrid. Prenem-ne nota i tinguem memòria; ja no podem anar més amb el lliri a la mà… Joaquim Torrent
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan aquell deia allò de “atado y bien atado”, també es referia a això. Deixar empobrir deliberadament una part del territori i afavorir les migracions interiors va ser una manera efectiva de diluir determinats fets diferencials.
Amb tot, això és només una part del problema. L’altra, tant o més important, és el paper de les elits “autòctones”. D’origen ben proper i cognoms ben nostrats. Catalans de pro que no han dubtat a l’hora de subscriure i difondre activament el discurs espanyolista de la por i a l’hora de fer servir llur influència -quant no, descaradament, la seva capacitat de coacció- a favor de les opcions unionistes. Normalment per interessos mesquins, sense la més mínima connotació ideològica o sentimental.
Per tant, repartim justament la culpa.
T’ho diu un català d’origen andalús.
Salut!