Aigua
Publicat el 28 de juliol de 2008 per vicent
Cap de setmana tranquil a l’Empordà. Música a la nit i tranquil·litat de dia. Per dues voltes, però, un núvol interromp la serenitat i arruixa de valent tota l’aigua que porta, de forma immisericorde. El mire i no m’ho crec. És un nuvolet sol, únic, reconeixible en la seua soledat. I tanmateix decidit, resolt, disposat a fer-se notar. Plou sense pietat ni permís. De forma concreta. Exacta. I els humans a veure’l passar, ben cofoi i orgullós ell, per damunt de la plana.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Ningú no compren ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou
amb un cel net d’amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb la mar a quatre passes
i els que som companys, i prou.
La Trinca
Què, et va agradar La Bohème?