Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
El Papa, el SIDA i els condons
Les religions, generalment, es basen en dues coses. La creença en l’existència d’un o varis deus que explica el per que de tot plegat; i la creença en un sistema de valors/normes traslladats per aquest als homes i que defineixen amb més o menys eficiència el que està bé i el que està malament. Les democràcies reconeix als homes i dones la possibilitat de viure d’acord a les seves creences religioses, sempre que no és vulguin imposar i entrin en colisió amb els drets i deures emanats de les mateixes lleis.
obligar als seus veïns a ser catòlics ni musulmans en contra de la seva
voluntat i per descomptat no pot refugiar-se en les seves creences
religioses per incomplir la llei (per exemple no deixar que la filla
vagi a classe de gimnàstica o que el fil assisteixi a la classe
d’educació per la ciutadania).
conforme a les seves idees, pot dir i defensar que les relacions
sexuals només son moralment acceptables dins del matrimoni i amb fins
reproductius. Pot dir que la manera més eficient per evitar la
transmissió sexuals es abstenir-se de tenir relacions sexuals. I per
tant pot recomanar, demanar i exigir, als catòlics o als que vulguin
tenir paràmetres de conducta catòlics que s’abstinguin de practicar el
sexe fora del matrimoni. Tenen tot el dret a fer-ho, el mateix que els
ciutadans i ciutadanes a no fer-ne cas.
Ara bé. Si el cap de
l’església tingues la meitat de virtuts que predica. Tot seguit i a
continuació hauria de dir, que si us plau: Si qualsevol catòlic,
aspirant a catòlic, home o dona, no pot, no sap, no vol evitar de
mantenir relacions sexuals … que es posi un condó. Fer això seria un
acte de coherència absoluta. Defenses el que creus, amb tots els teus
arguments, i després dius que el que no estigui d’acord i practiqui el
sexe fora del matrimoni (i per tant ja ha renunciat als teus valors,
prengui mesures).
El que fa es molt diferent. Diu que el
preservatiu no es una protecció contra les malalties sexuals. I això no
es una opinió, es una mentida: una mentida molt perillosa. Estigui o no
d’acord amb determinats valors del catolicisme, des de un punt de vista
tècnic és evident que una manera eficaç, potser la més de totes, de no
contraure malalties de transmisió sexual, es no practicar el sexe. De
la mateix manera s’ha de ser un analfabet, científic o moral, per negar
que la segona manera, avalada per la ciència i la posada en practica,
es l’utilització de condons.
El Papa de Roma pot declarar la
seva preferència i la de la seva església per la abstinència sexual com
a mètode per lluitar contra les malalties sexuals. Pot manifestar i
promoure aquesta preferència. Però en dir que els condons no serveixen
per combatre la SIDA, o fa una demostració de ignorància que
l’inhabilita per a la dignitat que ocupa, o de una baixesa moral que el
converteix en una persona que només mereix el nostre despreci. Per que
al cap i a la fi, el que diu es que si no poden abstenir-se de
practicar el sexe, a el i a la seva església, no els preocupa que
enfermin i morin. En qualsevol cas i partint de qualsevol premissa,
això es … senzillament inacceptable.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot medicament pot tindre efectes secundaris i a mi en sembla que el que vòl dir sota el seu punt de vista és que amb la promoció de l’ús de condó el que s’està és afavorint alhora és la promiscuïtat i la promoció de pràctiques sexuals de risc segons la seva moral.
Ara això no vòl dir que l’ús del condó en persones amb pràctiques sexuals de risc és imprescindible, on entra en colisió els que pretenen emparar com a prioritat la seva moral i els que volen jugar a emparar les seves pràctiques sexuals de risc amb condó.