miozz mirades

Aquest mes de setembre començo, per voluntat pròpia, una nova etapa
professional. Seguiré treballant per l’èxit educatiu, l’equitat i la
cohesió social, seguiré implicada en la lluita contra l’exclusió…però ara des del meva funció docent al centre educatiu i
en la mesura del possible participant del i al Pla educatiu d’entorn local (a Llefià, Badalona). M’agraden aquests canvis de perspectiva des d’on actuar, m’ajuden a trobar nous significats a la meva feina: la mirada global et permet comprendre millor el bosc sencer i aprendre el que difícilment s’aprèn quan t’ocupes d’un sol arbre.  Repercutir aquest bagatge i aprenentatge altre cop a la menuda és un estímul que no té preu. Avui ja he començat!!  (segueix)

Agraeixo profundament aquest temps de treball i aprenentatge compartit, generat i
expandit des de la planta 2D de Via Augusta, fent sinergia i xarxa amb
altres serveis i departaments, amb els territoris i tants agents
educatius del país. Ha estat un privilegi participar en la “cuina” d’una
política educativa que tan encertadament ha sabut vincular l’èxit i
cohesió a la convivència en la diversitat i a la promoció de l´ús de la
llengua catalana i sentit de pertinença: els reptes d’èxit i convivència
democràtica del futur, en els complexos paràmetres del segle XXI,
exigeixen una ciutadania que es forja en la complexitat plural del
present. Una ciutadania que ha de ser capaç de transformar per fer una
humanitat realment millor. I en aquesta aventura, ja no es pot treballar
d’altra manera que en xarxa: compartint significats, aprenent i actuant
de forma comunitària.

Tot un plaer, doncs, haver-ne pogut formar part, i haver-m’hi trobat
tantes persones compromeses amb uns ideals, coherents en les seves
accions. En marxo després de quatre anys, els suficients i òptims, en el
meu cas, per poder fer un valanç plenament constructiu de
l’experiència, sense obviar-ne els peatges pagats. Ara tot el meu jo ja
demanava un canvi, i tenim aquesta sort professional els docents:
canviar de tasca dins una mateixa gran professió fa créixer i permet
renovar-se, trobar nous sentits i significats. 

Personalment, i confiant en el nostre govern progressista, esperava que
la crisi financera actual repercutís molt més en la supressió dels
privilegis de les capes més afavorides de la societat o en la disminució
de despeses públiques prescindibles, que no pas en les retallades a
línies polítiques bàsiques.

Una decepció que procuro convertir en acció:
queda clar que la transformació estructural necessària encara té molt
terreny per guanyar, i que la nostra feina i visió educativa és més
necessària que mai. I en la feina concreta, diària, que es fa des de cada aula, des de cada tutoria, des de cada claustre… en exercir la funció docent que repercutirà directament en la vida de en cadascun dels alumnes i de les famílies, i en la vida de l’entorn més proper, en aquesta acció directa hi ha també un gran poder transformador.

Avui m’he estrenat, i m’he trobat un equip directiu que sap transmetre idees clares al nou professorat, a qui acull amb calidesa i rigor. M’he trobat un Departament de Socials capitanejat amb dinamisme i responsabilitat, amb obertura i, en definitiva, he captat en l’ambient un creure’s la feina, un trobar-hi sentit… respiro fons, tots els canvis comporten petites crisis i segur que un cop en marxa trobaré dificultats i descobriré pegues a la maquinària, o mancances en algunes línies d’acció, però d’entrada sento que estic al lloc on desitjo estar. I els nous significats ja estan en marxa!