sant pere
Per als que estem lligats a la vida del mar i la pesca, encara que només sigui per l’ofici dels nostres avantpassats, Sant Pere sempre és una data amb gust d’arrels i mites, de tradicions de les que s’oloren com la salabror que impregna Baix a Mar.
El meu pare es diu Pere perquè se’n deia el seu avi, que li era padrí. L’avi Pere Teixidó, el pescador, el Carranyu. Que vivia al Carrer Sant Pere, en aquella petita casa amb vistes al mar, per poder vigilar d’aprop la barca. Aquest mateix C/Sant Pere que en la cantonada amb el C/ del Carme (ll’altra patrona dels pescadors) té una capella esculpida a l’edifici de la Confraria de Pescadors, on s’exhibia una talla de Sant Pere donada per la família, talla que va ser regalada a la vídua, l’àvia Madrona Estapé, quan va fer 100 anys. I és aquest el Sant Pere que sempre em ve a la imaginació, treballador, intel·ligent i agut, però proper: res que em faci pensar amb el poder papal ni amb la jerarquia esclesiàstica.