miozz mirades

Aquest matí, malgrat la calorada, la plaga d’aranya, el pugó, i la falta de reg per l’hàbit d’estalvi adquirit l’estiu de la sequera,  a l’esquàlid roser que tinc al terraplè hi ha tret el nas una rosa vermella, tota eixerida. M’ha fet pensar en la força de la vida davant les adversitats; i també m’ha recordat un apunt que vaig publicar en estrenar el bloc, en clau badalonina, abril, cada lletra, cada gest, val per mil…. Me l’he rellegit,  i ha estat com una entrada d’aire fresc en aquestes hores xafogoses. Recomano rellegir-lo, especialment als qui us moveu per la política participativa badalonina: el pronòstic s’ha complert gairebé fil per randa, com podreu comprovar amb els enllaços que hi he anat inserint per actualitzar-lo. (continua)

Encara que a l’agost tot sembli paralitzat o, si més no, ensopit, l’evidència de la vitalitat que ha adquirit la xarxa participativa d’entitats a Badalona és com la saba del meu roser, que hi és de debò i ens ho recorda fent florir alguna rosa. En aquest cas la rosa podria ser la notícia que em fa arribar una entitat, dient que els consta que és molta la gent que està fent valer, durant aquestes vacances, la força del seu traç per donar suport al manifest Badalona som totes i tots; o el rastre dels correus electrònics que certifica que tots plegats no hem desconnectat fins tenir ben lligada l’agenda de setembre pel què fa a Taula de cultura, Badalona 2010, Xarxa d’acollida i coordinació d’activitats. La dita es compleix, i tot gest s’ha multiplicat per mil. Ja sé  que hi ha el contrapès de l’altra dita, la que diu que una flor no fa estiu… però mantinc la sensació de frescor i energia que m’ha aportat la lectura suggerida per aquesta rosa d’agost!