miozz mirades

En la Badalona actual que vivim, en aquesta Badalona on s’ha sembrat
la confrontació social, cultural i xenòfoba, i on hi ha forces (ara al poder) que lluiten
perquè aquesta no sigui una Badalona de totes i tots, recordar
testimoniatges i lluites com aquestes, no tan llunyanes, ens hauria de
servir per recuperar valors i reactivar energies per al compromís i la lluita.
Dauder, compromés políticament amb la classe treballadora, es va posar
al costat dels nouvinguts de llavors, i va reivindicar i treballar per
aconseguir drets igualitaris. Afegir el visionat del seu darrer film crític amb el racisme
polític, a l’homenatge badaloní que se celebra demà, és tot un símbol…

Ens arriba un comunicat d’urgència, l’Acadèmia de
Cinema Català s’ha afegit a l’homenatge a en Jordi
Dauder, que morí el mes passat (l’homenatge social
com l’han anomenat des d’alguns àmbits) i a continuació de l’acte de
dilluns 24 d’octubre (que comença a les 19.30 al pati de l’Escola
Llibertat), a les 22.30h es passarà gratuïtament, al Màgic Badalona la
pel·lícula “Catalunya über alles”. L’homenatge de demà és dels que
surten de dins i es couen a les bases, és una resposta sentida a la seva
mort i una necessitat d’expressar reconeixement i gratitud per tot el
que ell ha lluitat, per la seva aportació no només artística, sinó
veïnal, ciutadana, a la ciutat de Badalona. L’Estela Fernández i
l’Enrique Elejalde descriuen molt bé aquesta aportació a l’article  Jordi Dauder, un dels nostres.

Parlant de l’escola Llibertat on es farà l’homenatge, diuen “I és dels nostres perquè vam compartir la lluita que va impulsar, entre
d’altres, juntament amb la resta de membres de l’Associació de Veïns de
Sant Crist, per aconseguir una escola pública en el barri, l’escola
Llibertat, una escola activa, participativa, laica i socialitzada, una
escola, en definitiva, de qualitat per a tots els nens i nenes del
barri, l’escola que hem pogut anar construït i gaudir com a
professionals i com a pares” I que ben aviat va esdevenir escola catalana. Perquè ho va ser, i va aplicar amb convicció la immersió, molt abans que les lleis la fessin norma.

En la Badalona actual que vivim, en aquesta Badalona on s’ha sembrat
la confrontació social, cultural i xenòfoba, i on hi ha forces (ara al poder) que lluiten
perquè aquesta no sigui una Badalona de totes i tots, recordar
testimoniatges i lluites com aquestes, no tan llunyanes, ens hauria de
servir per recuperar valors i reactivar energies per a la lluita.
Dauder, compromés políticament amb la classe treballadora, es va posar
al costat dels nouvinguts de llavors, i va reivindicar i treballar per
aconseguir drets igualitaris.

Afegir el visionat del seu darrer film crític amb el racisme
polític, a l’homenatge badaloní que se celebra demà, és tot un símbol…

Per cert que, avui com a prèvia, un acte veïnal posant el seu nom a una plaça, amb els veïns com a promotors principals. (ho podeu llegir aquí)