miozz mirades

Com es justifica una nova llei. La LOE de 1996 en front de la LOGSE de 1990 i la LOMCE de 2012? en front la LOE de 1996. En aquets darrer cas podem llegir aqueta ironia ” es necesaria una reforma del sistema educativo que huya de los debates ideológicos que han dificultado el avance en los últimos años” (segueix)

Del Preàmbul LOE

El 1990 la Llei orgànica d’ordenació general del sistema educatiu va establir en deu anys el període d’obligatorietat escolar i va proporcionar un impuls i un prestigi professional i social a la formació professional que havia de permetre finalment equiparar Espanya amb els països més avançats del seu entorn. Com a onseqüència d’aquesta voluntat expressada a la Llei, a finals del segle XX s’havia aconseguit que tots els joves espanyols dels dos sexes assistissin als centres educatius almenys 

entre els sis i els setze anys i que molts d’ells comencessin abans l’escolarització i la prolonguessin després. S’havia escurçat així una distància molt important amb 

els països de la Unió Europea, en la qual Espanya s’havia integrat el 1986.

Malgrat aquests èxits indubtables, des de mitjan la dècada dels noranta es crida l’atenció sobre la necessitat de millorar la qualitat de l’educació que reben els nostres joves. La realització de diverses avaluacions sobre la reforma experimental dels ensenyaments mitjans que es va desenvolupar els anys vuitanta i la participació espanyola en alguns estudis internacionals a començaments dels noranta van evidenciar uns nivells insuficients de rendiment, sens dubte explicables, però que exigien una actuació decidida. En conseqüència, el 1995 es va aprovar la Llei orgànica de la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents, amb el propòsit de desenvolupar i modificar algunes de les disposicions establertes a la LOGSE orientades a millorar la qualitat. L’any 2002 es va voler fer un pas més cap al mateix objectiu, mitjançant la promulgació de la Llei orgànica de qualitat 

de l’educació.Al començament del segle XXI, la societat espanyola 

té la convicció que és necessari millorar la qualitat de l’educació, però també que aquest benefici ha d’arribar a tots els joves, sense exclusions. Com s’ha subratllat moltes vegades, avui dia es considera que la qualitat i l’equitat són dos principis indissociables. Algunes avaluacions internacionals recents han posat clarament de manifest que és possible combinar qualitat i equitat i que no s’han 

de considerar objectius contraposats. Cap país no pot desaprofitar la reserva de talent que posseeixen tots i cadascun dels seus ciutadans, sobretot 

en una societat que es caracteritza pel valor creixent que adquireixen la informació i el coneixement per al desenvolupament econòmic i social. I del reconeixement d’aquest desafiament deriva la necessitat de proposar-se la meta d’aconseguir l’èxit escolar de tots els joves.

Del Preàmbul LOMCE 

Desde la transición a la democracia, España ha alcanzado unas tasas de prácticamente el 100% de la escolarización desde los 3 años y ha desarrollado los instrumentos necesarios para garantizar unos niveles mínimos de educación, al cubrir las necesidades básicas de los estudiantes y asegurar para el conjunto de los centros unos niveles mínimos de calidad mediante el establecimiento de criterios de uniformidad. Debemos pues considerar como logro de las últimas décadas de la universalización de la educación.
Sin embargo, el sistema actual no permite progresar hacia la mejora de los resultados, como ponen en evidencia los pobres ressultados obtenidos por los alumnos españoles en las pruebas de evaluación internacionales como PISA (Programme for International Assessment), las elevadas tasas de abandono temprano de la educación y la formación y el reducido número de estudiantes que alcanza la excelencia. La objetividad de los estudios comparativos internacionales, que reflejan como mínimo el estancamiento del sistema, llevan a la conclusión de que es necesaria una reforma del sistema educativo que huya de los debates ideológicos que han dificultado el avance en los últimos años.
Es necesaria una reforma sensata, práctica, que permita desarrollar al máximo el potencial de cada alumno. 
El principal objetivo de esta reforma es mejorar la calidad educativa, partiendo de la premisa de que la calidad educativa debe medirse en función del “output” (resultado de los estudiantes) y no del “input” (niveles de inversión, número de profesores, número de centros, etc). Para ello, todos y cada uno seran objeto de atención en una búsqueda de desarrollo de talento, que convierta la educación en el principal instrumento de movilidad social, ayude a superar barreras económicas y sociales y genere aspiraciones y ambiociones realizables para todos (desig totalment contradictori amb les mesures que preveu!!!)